Neix a Girona el 22 de juny de 1913 en una família de la petita burgesia gironina.
Des de petita, i gràcies a la seva mare, va ser conscient de les desigualtats socials, de l’exclusió i pobresa de moltes persones de la seva ciutat. Tothom qui l’envoltava li va fer créixer el seu caràcter lluitador, rebel i inconformista. I se li va anar marcant el seu compromís polític i social com a dona que anava per endavant del seu temps.
Va estudiar per ser mestra a l’Escola Normal de Girona. “Mestra agosarada que va ensenyar a reflexionar”.
Va ser militant sindicalista de la Federació Espanyola de Treballadors d’Ensenyament (FETE). Va ser de les fundadores del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) i formà part del seu secretariat femení.
El 21 d’octubre del 1936 és nomenada regidora municipal de Cultura i Propaganda de l’Ajuntament de Girona. Va ser la primera dona que formava part d’un organisme municipal. Va fer una tasca molt intensa per lluitar contra l’analfabetisme, la millora de les condicions escolars i la renovació pedagògica.
El 29 de gener de 1939 va travessar la frontera camí de l’exili. L’esperaven refugis, camps de concentració, acolliments, la 2a guerra mundial, resistència, lluita contra el franquisme...
Als anys 50 se’n va anar a viure a París amb el seu marit Carmel i el seu fill Germinal. Allà va poder tornar a exercir de mestra. I continuà la seva militància política.
L’any 1977 va retornar a Catalunya després de 38 anys d’exili.