HANNAH ARENDT

Hanover 1906- Nova York 1975
Filòsofa alemanya, nascuda en Hannover, de família hebrea. Va estudiar en Königsberg, Marburg, Friburg i Heidelberg, i va ser deixebla de Heidegger i Jaspers. El 1933 va emigrar a França i després, el 1941, als EE.UU. on, després d’adquirir la nacionalitat americana el 1950, va ensenyar en diverses universitats del país. A les seves obres predomina l’interès per la filosofia política i, en particular, per l’estudi de les causes i origen del totalitarisme -fenomen polític que critica amb tota duresa i al que considera com el «mal radical»-, de l’antisemitisme i de la crisi i decadència de la societat de masses, l’origen del qual situa en la confusió dels ordres de l’esfera privada (la vida social i econòmica) i l’esfera pública (la lliure actuació política col·lectiva), no degudament diferenciats en la societat moderna, a la que, a més a més, critica haver abandonat la religió, la tradició i la autoritat.
Obres principals de Hannah Arent:
Els orígens del totalitarisme, 1951.
La condició humana, 1958.
La banalitat del mal, 1963.
Rahel Varnhagen: Vida d’una dona jueva, 1974.
Lliçons sobre la filosofia política de Kant, 1982, pòstuma.

http://www.institutoarendt.com.ar/

http://www.bib.ub.edu/biblioteques/filosofia-geografia-historia/expos/arendt/