JOAN BAEZ

Neix el 1941 a Nova York. El 1956 escolta el discurs de Martin Luther King. I també es compra la seva primera guitarra. El 1959 comença a actuar regularment en el Club 47, un club musical. El 1960 actua per primera vegada a Nova York.
A mesura que passa el temps, tot cantant es va involucrant en el moviment social dels drets civils.
El 1963 actua amb Bob Dylan i amb Pete Seeger. A l’agost canta We shall overcome davant d’un quart de milió de persones, en la Marxa pels drets civils a Washington.
El 1964 protesta contra la implicació dels EEUU en la guerra de Vietnam fent “objecció fiscal” i retenint la part proporcional dels seus impostos destinats a la guerra.
El 1965, amb Ira Sanderl, funda l’Institut per l’estudi de la No-violència, a Califòrnia.
També participa en actes antiracistes i contra la pena de mort davant de presons dels EEUU.
És arrestada i empresonada en diverses ocasions.
El 1972 organitza “l’encerclament” del Congrés, amb dones i nens i nenes. I ajuda a establir Amnistia Internacional als EEUU. Viatja a Hanoi per donar suport als presoners de guerra.
El 1974 publica un àlbum en castellà Gracias a la vida.
Lluita al costat del moviment antinuclear, dels drets dels gays per poder ensenyar en les escoles públiques, va a Rússia i dóna suport a dissidents com Sakharov i altres.
El 1979 funda “Humanitas International Human Rights Committee”, una organització pels drets humans que liderarà durant 13 anys.
Al 1981 se li prohibeix actuar a Argentina, Xile i Brasil. Participa en un concert en memòria de l’assassinat arquebisbe Oscar Romero.
Canta a Israel i a Gaza, i als EEUU contra el suport d’aquest país a la “contra” de Nicaragua. També dóna suport a les persones amb SIDA.
El 1989 el president Vaclav Havel l’anima a donar suport a la “Velvet Revolution” no-violenta. El 1993 viatja a Bòsnia-Herzegovina per actuar de reclam davant la premsa internacional.
Va actuar diverses vegades al penal de l’illa d’Alcatraz quan encara funcionava.

http://www.joanbaez.com/