BIBI RUSSELL
Va néixer a Bangladesh. És ambaixadora de bona voluntat
de la UNESCO i és reconeguda internacionalment per ser la creadora
del programa “Moda per al desenvolupament”, amb el qual pretén
crear una estructura artesanal al seu país natal per treure a comunitats
senceres de la misèria.
Filla d'una família acomodada, després d'acabar els seus
estudis a Dhaka, es va establir a Londres on es va graduar al London College
of Fashion. Va gaudir d'una carrera d'èxit com una de les top models
més internacionals des de 1976 fins que, el 1994, va decidir tornar
a Bangladesh amb la intenció de dur a terme un projecte pel qual
més d'un milió de persones poguessin alimentar-se i mantenir-se
gràcies als productes artesanals dirigits a la moda.
El 1995 va fundar a Dhaka la firma de moda Bibi Productions, a través
de la qual dissenya roba que encarrega i compra als artesans del seu país,
que treballen la matèria prima mitjançant els microcrèdits.
Tot això és possible degut a la implicació del Grameen
Bank (Banc Rural), el primer banc que presta diners als més pobres.
Avui funciona a 34.000 pobles i té uns 2 milions de clients dels
quals el 94% són dones. El préstec mitjà és
de 100 dòlars, que es tornen en el 99% dels casos.
El projecte va tenir el seu llançament internacional a París
el febrer del 96, a la seu de la UNESCO, auspiciat pel seu director general
Federico Mayor Zaragoza i enquadrat en l'Any Internacional per a l'Eliminació
de la Pobresa. 5 anys després, la tasca de Bibi Russell va ser
reconeguda amb el premi de la UNESCO “Artistes per a la Pau”.
Bangladesh és un dels països més pobres del món,
123 milions de persones sobreviuen amb una renda per càpita d'uns
216 euros. Avui, la iniciativa de Bibi Russell “Moda per al Desenvolupament”,
gaudeix del prestigi i reconeixement internacional, i dóna feina
a més de 30.000 teixidors de Bangladesh.
El Premi per la Pau que atorga cada any l'Associació per a les
Nacions Unides d'Espanya (ANUE) li va ser lliurat el 2004 a Bibi Russell.
Va ser una manera de reivindicar com els microcrèdits, i la voluntat
de treballar amb els menys afavorits, són una eina eficaç
pel desenvolupament.