GERDA TARO
Gerda Taro (Stuttgart, Alemanya,
1 d’agost de 1910 – L’Escorial, 26 de juliol de 1937)
va ser una pionera periodista gràfica de guerra, companya de Robert
Capa, que va morir en un accident durant espanyola. El seu nom era Gerta
Pohorylle, i era filla de jueus polonesos. Malgrat els seus orígens
burgesos, des de molt jove va entrar a formar part de moviments socialistes
i obrers. Por això, amb l’arribada dels nazis al poder, i
després d’haver sofert una detenció, va decidir fugir
amb una amiga a París.
A París va conèixer per casualitat a Andre Friedman, un
jueu hongarès que intentava guanyar-se la vida com a fotògraf.
Gerda i Andre es va fer nòvios, i Andre li va ensenyar a Gerda
els seus coneixements de fotografia.
Com que no els anaven bé les coses i no trobaven feina, se’ls
va ocórrer una curiosa idea. Inventarien un personatge anomenat
Robert Capa, que suposadament era un prestigiós fotògraf
arribat dels Estats Units per treballar a Europa. Com que és tan
famós, ven les seves fotos a través dels seus representants:
Friedman i Pohorylle, al triple del preu que un fotògraf francès.
Aquest truco funciona perfectament i al cap de poc temps reben molts encàrrecs
i finalment guanyen diners.
El 1936 comença la Guerra Civil espanyola que marcaria decisivament
els dos fotògrafs. Es traslladen a Espanya para cobrir el conflicte.
Van ser testimonis de diferents episodis de la guerra, i realitzaven reportatges
que després eren publicats en revistes com "Regards"
o "Vu".
Al principi la marca "Capa" era utilitzada indistintament por
ambdós. Després es va produir un cert distanciament entre
ells i Andre Friedman es va quedar amb el nom de "Robert Capa".
Del treball de Gerda en solitari el seu reportatge més important
va ser el de la primera fase de la batalla de Brunete. Gerda va ser testimoni
del triomf republicà en aquesta primera fase de la batalla. Aquest
reportatge va ser publicat a "Regards" el 22 de juliol de 1937
i va donar un gran prestigi a Gerda.
Gerda Taro va perdre la vida en un absurd accident tornant
del front de batalla. Uns avions enemics volaven a baixa altura, van espantar
els convoys on anava Gerda i un tanc republicà va colpejar inintencionadament
Gerda Taro, aixafant el seu cos.
Gerda malferida, va ser traslladada urgentment a l’Hospital El Goloso
de El Escorial, on va morir poques hores després, el 26 de juliol
de 1937. Tenia només 27 anys. El seu cos va ser traslladat a París,
on va rebre tots els honors com una heroïna republicana.