IRENA SENDLER

Tenia 98 anys. Al 1943 va ser descoberta per la Gestapo i condemnada a mort. Però un oficial nazi penedit la va salvar.

Va morir ahir, als 98 anys, una bona dona. Irena Sendler, la polonesa que, com l’empresari alemany Oskar Schindler, va salvar milers de jueus dels nazis.

Era l’any 1940 i els alemanys masacraven la població jueva de Polònia. Van tancar gairebé 450.000 persones en el gueto de Varsòvia i els anaven traient, com bestiar, cap a trens que els portaven a les cambres de gas.

En aquest escenari dantesc, una xarxa de la resistència polonesa, entre els qui es trobava Irena, feia arribar aliments, medecines i vestits als que estaven tancats allà dins.

Irena i els seus companys, membres de Zegota -Consell d’Ajuda als Jueus- ajudaven en el que podien però no eren capacços d’evitar el pitjor, els continus trasllats als camps d’extermini.

Per tal d’evitar-ho, Irena es va involucrar més i va començar a treure d’allí a milers d’infants, cap a 2.500, amagats en maletes que eren introduïdes en camions d’escombraries, de bombers o tretes a mà per persones que tenien accés al gueto.

Fins i tot va aconseguir-ne amagar en taüts i treure’ls del gueto. Els infants van ser allotjats en cases de famílies catòliques i convents i van rebre una nova identitat.

Per recordar els seus vertaders noms i familiars, Irena va enterrar, al costat d’una pomera del jardí de la seva veïna, llaunes de conserva con llistes de les identitats reals d’aquella mainada.

Irena, que ja abans de la Segona Guerra Mundial treballava com a assistenta social ajudant les famílies jueves pobres de Varsòvia, va ser descoberta per la Gestapo el 20 d’octubre de 1943.

Torturada, no va revelar els noms dels que la van ajudar ni la localització dels infants. Va ser condemnada a mort - condemna habitual aleshores per ajudar els jueus- i, mentre era portada al patíbul per ser executada, un oficial alemany que s’havia passat a la resistència polonesa la va salvar a l’últim moment amb l’excusa que volia fer un interrogatori "addicional".

L’endemà el seu nom va figurat a la llista diària d’executats. Irena va continuar participant en les activitats de la resistència, amb una altra identitat, fins a l’alliberament de Varsòvia per les tropes soviètiques del mariscal Zhukov.

Després de la guerra, va seguir ajudant els més desafavorits com a supervisora d’orfenats i cases de jubilades. Al 1965 l’Estat d’Israel la va nomenar "Justa entre les nacions", títol concedit per l’Institut Yad Vashem israelià als gentils que va ajudar a salvar a ciutadania jueva durant l’ Holocaust.

Hollywood, prepara una pel·lícula sobre la seva vida. Estarà basada en la biografia "Irena Sendler: the mother of the Holocaust Children", de l’autor Lawrence Spagnola.

Polònia la va proposar l’any passat per al Nobel de la Pau, que finalment va ser atorgat a l’ex vice-president de EE.UU. Al Gore per la seva campanya a favor del medi ambient.

Amb un lema senzill i humà explicava perquè va arriscar la seva vida durant la Segona Guerra Mundial: "Em van amb la idea que cal salvar al que s’ofega, sense tenir mai en compte la seva religió o la seva nacionalitat".

Irena, no era gaire coneguda fora de Polònia, com va succeir amb l’ara famós, que va morir a Alemanya en la pobresa, deu al seu relatiu anonimat a la dictadura comunista que va governar el seu país durant la Guerra Freda.

Els seus ideals catòlics no compaginaven amb els comunistes que s’imposaven aleshores des del poder. Polònia va corregir el deute amb Irena el 2003 concedint-li l’Ordre de l’Àliga Blanca, la més alta distinció del país europeu.