JANE GOODALL

(Londres 1934). Des de la infància, Jane Goodall va sentir-se atreta pels animals i pels relats del Dr. Doolittle. Va treballar de cambrera i de secretària per estalviar i poder viatjar a l'Àfrica. Se'n va anar a Kènia i va anar a trobar Louis S. B. Leakey (per cert, la seva dona, Mary Leakey mereix també figurar a la galeria de dones notables) per dir-li que volia treballar amb animals. Després de fer-li una mena d'examen per veure els coneixements que tenia de la selva, Leakey va agafar-la primerament com a secretària i el 1960 va envir-la a fer treball de camp, a estudiar els ximpanzés.

Al començament, els ximpanzés estaven cohibits davant la seva presència. Però amb paciència va proseguir-ne l'estudi i va descobrir activitas del comportament dels ximpanzés que ningú no havia registrat abans, com ara el fet que mengessin carn i que fessin servir branquillons com a eines per fer sortir els tèrmits dels seus caus. Va estudiar també el comportament social d'aquests simis i va descriure ell ligams existents entre mare i fill, la rivalitat entre la prole, i el comportament dels mascles (agressius, dominadors i exhibicionistes; si fa no fa, com els mascles d'espècies bastant properes).

Leakey va considerar que el no tenir un títol superior podia ser un llast per a la difusió del teball de Jane i va obligar-la a estudiar etologia a la Univ. de Cambridge, on va doctorar-se el 1965 (si el 1960 començava a treballar amb animals, sense tenir estudis, em sembla una carrera universitària vertiginosa, però és la data que he trobat). A partir de 1967 va dirigir el Gombe Stream Research Centre, a Tanzania.

S'ha dedicat també a difondre el que havia après dels ximpanzés. Ho ha fet en publicacions científiques, com "Nature" i "Science", i mitjançant escrits divulgatius, com els articles del "National Geographic" o en els seus llibres "Wild Chmpanzees", "In the Shadow of Man" i "Through the Window".

En un congrés que va tenir lloc a Chicago va veure pel.lícules que s'havien fet d'amagat en laboratoris d'investigació biomèdica, en les quals es feien servir ximpanzés, i va sentir-se com si li haguessin mostrat un camp d'extermini. Aleshores va començar a lluitar per la defensa dels drets dels animals, denunciant-ne el sacrifici innecessari en la recerca médica i establint refugis per acollir els ximpanzés capturats il.legalment i rescatats dels seus caçadors.

Ha fundat l'Institut Jane Goodall, a Ridgefield (Connecticut, EUA). Ha rebut nombrosos guardons internacionals. En alguna ocasió ha estat candidata al Premi Internacional Catalunya.

http://www.janegoodall.org/