RITA LEVI-MONTALCINI

Rita Levi-Montalcini va néixer el 22 d’abril de 1909 a Torí, Itàlia. D’adolescent, no sabia a què volia dedicar-se, però quan Levi-Montalcini va fer els vint anys, un criat de la família va morir de càncer d’estómac. Això la va decidir a començar a estudiar.

Es va matricular a la Facultat de Medicina de Torí a finals de 1930 i es va llicenciar sis anys després, just abans que comencés la Segona Guerra Mundial. Durant els anys a la facultat, Levi-Montalcini va descobrir la histologia, l’estudi microscòpic de teixits orgànics, i de seguida es va adonar que era la branca que més li agradava. Aleshores va començar a estudiar les neurones, sentia gran fascinació pels teixits nerviosos.

Durant la Segona Guerra Mundial, pels volts de 1940, Levi-Montalcini es va veure obligada a deixar la recerca a la Universitat de Torí perquè la llei prohibia als jueus rebre classes, treballar en laboratoris i anar a la biblioteca. Així que es va muntar un petit laboratori clandestí a casa seva i va continuar la seva recerca sobre el sistema nerviós durant tota la guerra.

Va ser capaç de tirar endavant el seu estudi només amb embrions de pollastre. Acabada la guerra, li van oferir feina a la Universitat de Washington, a St Louis, Missouri. Allà, va descobrir les proteïnes que ajuden al desenvolupament de les cèl·lules, que n’estimulen el creixement i la recuperació. A principis dels 50 va descobrir unes substàncies químiques en embrions de pollets i ratolins que estimulaven el creixement de les neurones.

El 1953, la biòloga italiana va conèixer Stanley Cohen, un bioquímic. Van treballar junts en l’estudi de tractaments per a cremades i malalties com ara el càncer. Quan altres científics van començar a interessar-se en el Factor de Creixement Neuronal (NGF), ningú no va esmentar la contribució de Levi-Montalcini al descobriment. El 1956, va aconseguir la nacionalitat nord-americana, però va decidir tornar a Itàlia per treballar en altres temes.

A mesura que l’interès pel NGF creixia i que es descobrien altres factors de creixement, Levi-Montalcini rebia més i més premis per la seva feina. El 1968, va ser elegida membre de la prestigiosa U.S. National Academy of Sciences, de la qual va esdevenir-ne la desena dona membre. A més a més, el 1972, va decidir reprendre els estudis de recerca sobre els NGF. El 1986, ella i Stanley Cohen van rebre el Premi Nobel de Medicina pels seus treballs en l’àmbit del creixement neuronal.

Més endavant, Levi-Montalcini va treballar per al National Council on Scientific Research a Roma, Itàlia. El 1989, es va traslladar a Roma definitivament per quedar-se amb la seva germana bessona. Actualment, segueix donant suport a la feina dels joves científics i és presidenta honorària de la Green Cross Italia.