SARA LIDMAN

Missenträsk (Suècia) 1923 - Umea (Suècia) 2004.

Va estudiar a Pitea (al Nord de Suècia) i va acabar graduant-se per correspondència degut als molts problemes econòmics que va viure i als seus internaments freqüents, deguts a la tuberculosi que la va afectar greument durant anys.

Va debutar als anys 50 en el món editorial i es va convertir en una de les autores més llegides de la postguerra, a Europa, gràcies a llibres com “Tjardalen” (“La destil·ladora de quitrà”) i “Lifsens rot” (“La caiguda de la vida”), entre altres novel·les.

Els seus llibres estan molt arrelats en la dura existència de la gent del nord de Suècia, on ella va viure tota la seva vida. Sara Lidman va introduir l’ús del dialecte local en un estil literari vital i directe. La seva literatura també reflecteix una visió humanista universal fruit del seu ferm compromís amb les lluites contra l’imperialisme nord-americà (va destacar per les seves accions de condemna a la guerra d’Estats Units contra Vietnam) i l’apartheid (a Sudàfrica va viure en la seva pròpia pell l'"absolució" del "delicte" de conviure amb una persona negra), a part de moltes altres causes de justícia social amb les que es va solidaritzar. Va estar molt fortament vinculada al moviment estudiantil del 1968 i va lluitar i promoure molts debats a partir del seu llibre “Gruva”, sobre la dura vida dels miners de Kiruna (Suècia) i les seves vagues i reivindicacions.

Va escriure 21 llibres i va rebre molts premis. També va escriure articles periodístics de debats i assaigs sobre temes socials i polítics. El seu pensament i compromís per la justícia social li van provocar "l'arraconament" en certs circuits.

"Una veu ardent i solidària" que "mai va abandonar la "barricada"".