DOLORS MONSERDÀ

Escriptora i feminista. Barcelona 1845-1919. Va escriure poesia, teatre i narrativa. Va produir molt i sovint amb pressa. Durant una llarga temporada es va presentar a molts Jocs Florals, tenia molts encàrrecs per escriure articles de premsa i una activa projecció social.
Va guanyar molts premis de poesia en diversos certàmens d’arreu dels Països Catalans. També va escriure molts articles per publicacions com “La Renaixença”, “La Veu de Catalunya”, “Diari Català” (el primer diari modern totalment en català).
Es considera la primera dona que té un paper rellevant dins el periodisme català.
Va formar una família i tingué 2 fills i 2 filles, dos dels quals van morir de petits.
Escrivia expressant tot allò que pensava i sentia: amistat, admiració, angoixes, estimació, preocupacions.
Va aplegar una selecció d’articles i conferències sota el títol “Tasques socials”, al 1916, on reflectia les seves preocupacions socials, especialment relacionades amb la problemàtica de les dones.
Va utilitzar la novel·la com a vehicle ideològic. Volia arribar al públic femení. Era el seu compromís literari i social. Confrontà sempre, en les seves novel·les, dos models de dones: la dona “adorno” i la dona independent.
Va dedicar el final de la seva vida a escriure per posicionar-se al costat de les dones més desafavorides. Al llibre “les cosidores” (“Maria Glòria”) diu: “Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ésser-li d’alguna utilitat moral, veus aquí els meus ideals literaris”.