ANNA MURIÀ i ROMANÍ

Barcelona 1904- Terrassa 2002

Amb 14 anys va ingressar a l’Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona, on va estudiar comerç, comptabilitat i anglès. Va treballar com a funcionària de la generalitat de Catalunya i durant la Guerra civil va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes.
Ella no es va declarar mai feminista però sempre va tenir una gran preocupació per la qüestió femenina: es va vincular a la Unió de Dones de Catalunya i va ser secretària del Club Femení i d’Esports. També es va sentir molt atreta per la política: va participar en campanyes per l’indult de presos i en la recollida de signatures per demanar l’Estatut de Catalunya. Va ser militant d’Acció Catalana, Esquerra Republicana i Estat Català.
També va ser un dels membres fundadors del Grup Sindical d’Escriptors Catalans.
Després de la Guerra va viure l’exili durant 30 anys. Va conèixer el poeta Agustí Bartra amb qui va compartir la seva vida, itinerants, en molts països: França, República Dominicana, Santo Domingo, Cuba, Mèxic i Estats Units.
La seva activitat va ser periodística i literària amb col·laboracions a “La Dona Catalana”, “La Rambla”, “La Nau”, “Diari de Catalunya” (abans de la guerra) i “Catalunya” de Buenos Aires, “Germanor” de Santiago de Xile, “Lletres” i “Pont Blau” de Mèxic. Alguns dels seus títols són: “Joana Mas” (1933), “La revolució moral” (1934), “El 6 d’octubre i el 19 de juliol” (1937), “Via de l’est (1946), “El nen blanc i el nen negre” ((1947), “El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic” (1974), “El llibre d’Eli” ((1982), “Aquest serà el principi” (1984), ...
Assagista, autodidacta, pensadora, va ser una dona lliure i una escriptora que va avantposar l’aventura de viure a la d’escriure.