|
ANNA MURIÀ
i ROMANÍ
Barcelona 1904- Terrassa 2002
Amb 14 anys va ingressar a l’Institut
de Cultura i Biblioteca de la Dona, on va estudiar comerç, comptabilitat
i anglès. Va treballar com a funcionària de la generalitat
de Catalunya i durant la Guerra civil va ser secretària de la Institució
de les Lletres Catalanes.
Ella no es va declarar mai feminista però sempre va tenir una gran
preocupació per la qüestió femenina: es va vincular
a la Unió de Dones de Catalunya i va ser secretària del
Club Femení i d’Esports. També es va sentir molt atreta
per la política: va participar en campanyes per l’indult
de presos i en la recollida de signatures per demanar l’Estatut
de Catalunya. Va ser militant d’Acció Catalana, Esquerra
Republicana i Estat Català.
També va ser un dels membres fundadors del Grup Sindical d’Escriptors
Catalans.
Després de la Guerra va viure l’exili durant 30 anys. Va
conèixer el poeta Agustí Bartra amb qui va compartir la
seva vida, itinerants, en molts països: França, República
Dominicana, Santo Domingo, Cuba, Mèxic i Estats Units.
La seva activitat va ser periodística i literària amb col·laboracions
a “La Dona Catalana”, “La Rambla”, “La Nau”,
“Diari de Catalunya” (abans de la guerra) i “Catalunya”
de Buenos Aires, “Germanor” de Santiago de Xile, “Lletres”
i “Pont Blau” de Mèxic. Alguns dels seus títols
són: “Joana Mas” (1933), “La revolució
moral” (1934), “El 6 d’octubre i el 19 de juliol”
(1937), “Via de l’est (1946), “El nen blanc i el nen
negre” ((1947), “El meravellós viatge de Nico Huehuetl
a través de Mèxic” (1974), “El llibre d’Eli”
((1982), “Aquest serà el principi” (1984), ...
Assagista, autodidacta, pensadora, va ser una dona lliure i una escriptora
que va avantposar l’aventura de viure a la d’escriure.
|