Neix a Kafir Tahla, a prop de El Caire (Egipte)
el 1932. El 1955 es gradua en Medicina i s'especialitza en psiquiatria.
Del 1966 al 1972 ocupa càrrecs en el Ministeri de Salut del seu
país, arribant a ser Directora General d'Educació Sanitària.
És cessada el 1972 quan va sortir publicat el seu llibre "Dona
i sexe", que va resultar molest per a les autoritats polítiques
i religioses.
El 1971 funda l'Associació d'escriptores egípcies. Treballa
com a consellera de les Nacions Unides pel Programa de les Dones a Àfrica
i Orient Mitjà.
El 1982 funda i presideix l'Associació de Solidaritat de Dones
Àrabs (AWSA), elegida com a ONG àrab per les Nacions Unides.
El govern egipci va dissoldre aquesta Associació.
Es trasllada als Estats Units on ensenya en diverses universitats.
Acusada d'apostasia, se li demana una pena que inclou el divorci forçós
del seu marit. És absolta el juliol del 2001.
És l'escriptora i feminista àrab més coneguda a occident.
Ha escrit molts llibres, entre els que cal destacar "La cara desnuda
de la mujer árabe", "La dona que buscava", "La
cançó circular" i "Las lágrimas de Hamida".
El 2001 va ser proposada per segona vegada per al Premi Internacional
Catalunya. El Parlament de Catalunya va fer una Declaració de recolzament
a la doctora Nawal el Saadawi i a totes les dones que, com ella, no tenen
els seus drets jurídics reconeguts.
El 6 de juliol de 2003 li és concedit el Premi Internacional Catalunya.
Entre els molts actes relacionats amb el guardó ve a Girona, convidada
pel Col·lectiu Igualtat.