MERCÈ RODOREDA
Aquest any celebrem el centenari del naixement de l’escriptora
catalana Mercè Rodo reda.
Va néixer el 10 d’Octubre de 1908 a Barcelona.
Anà a un col·legi de barri fins el 1916.
Poc abans dels deu anys deixà l’escola perquè segons
la família “tot ho aprèn i amb tanta rapidesa, que
tinc por que no es posés malalta”. L’any 1917 ingressa
al col·legi de senyoretes de Nostra Senyora de Lourdes, però
la seva formació és essencialment autodidacta. L’any
següent la reclamaran a casa.
Es casà el 1928 amb el seu oncle matern, però les desavinences
començaran ben aviat. “És massa dèspota, només
vol que faci lo que ell em mana”.
L’any 1929 neix el seu únic fill Jordi Gurgui i Rodoreda.
Coneix Andreu Nin i comença la seva activitat periodística
a publicacions com Clarisme, i s’inicia també en el món
de la literatura.
A partir de 1932 escriu narracions per a dues publicacions periòdiques
i publica la seva primera novel·la “Sóc una dona honrada?”
Del 1934 al 1936 publica tres novel·les més, però
posteriorment les rebutjarà i no permetrà que es reeditin.
L’any 1935 es presenta al premi Ignasi Iglesias amb l’obra
teatral “Sense dir adéu”, avui introbable.
Forma part de l’Agrupació d’Escriptors Catalans, creada
el 7 d’agost de 1936.
L’any 1937 rep el premi Crexells amb “Aloma”. Contacta
amb la Colla de Sabadell, on hi ha Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc
Trabal. Treballa a la recent creada Institució de les LLetres Catalanes
impulsada per Joan Oliver.
L’any 1938 assisteix a un congrés de l’Associació
Literària Internacional Pen Club que es celebra a Praga.
L’any 1939, concretament el 21 de gener, s’exilà a
França amb el Bibliobús de la Conselleria de Cultura de
la Generalitat. Inicia la seva relació amb Armand Obiols que durarà
fins a la mort d’ell a Viena.
L’any 1940 ha d’abandonar París perquè la ciutat
és ocupada pels nazis.
Després de sotmetre’s a una operació quirúrgica
l’any 1942 i d’haver viscut a Llemotges aquests dos anys,
s’instal·la a Burdeus amb Armand Obiols fins el 1946.
Una altra vegada a París, publicaren conjuntament la Revista de
Catalunya i visqueren en un pis del 21 Rue Cherche Midi.
L’any 1947 guanya la Flor natural als Jocs Florals a l’exili
celebrats el mes d’octubre a Westminster.
L’any següent l’obtingué també als Jocs
Florals celebrats a La Sorbonne de París amb la composició
“Oda a Catalunya”.
Guanyà altres premis i tornà per primer cop a Barcelonal’any
1949 per motius familiars.
A partir de 1951 Armand Obiols treballà de traductor de la UNESCO
i això representà una certa tranquil·litat econòmica
per als dos. Aquest any i el següent anirà a una cura de repós
a Abondance- Aboudaut-, a Savoia.
L’any 1953 viu en un apartament a Ginebra que mantindrà fins
a finals dels anys 70.
L’any 1954 es casa el seu fill i ella hi assisteix.
Fixa la seva residència a Ginebra i es dedica temporalment a la
pintura.
L’any 1956 viatjà a Barcelona per rebre el premi Joan Santamaria
per “Carnaval”.
Amb “Vint-i-dos contes” guanyà el premi Víctor
Català l’any 1957.
L’any 1960 es presentà sense èxit al Sant Jordi amb
“Colometa”, que més tard esdevindria “La Plaça
del Diamant”.L’any següent tampoc va obtenir el prestigiós
premi al qual optava per “La mort i la primavera”.
L’any 1962 es publica “La Plaça del Diamant”.
L’any 1964 mor la seva mare Montserrat Gurgui i Guàrdia i
en una enquesta a la revista Serra d’or es declara La Plaça
del Diamant,la millor novel.la de la segona meitat de segle.
L’any 1966 rep el Premi Sant Jordi i el Ramon LLull amb “El
carrer de les Camèlies”.
Aquest mateix any mor el seu oncle i marit, Joan Gurgui i Guàrdia.
L’any 1967 obté el Premi Nova Vida per “Jardí
vora el Mar” i “El Carrer de les Camèlies” rep
el premi de la Crítica de la revista Serra d’Or. Publica
també el recull de narracions “La meva Cristina i altres
contes”
L’any 1968 es veuen per darrer cop amb el seu fill a Barcelona.
L’any següent es publica la versió revisada d’Aloma.
L’any 1971 mor a Viena el seu company Armand Obiols.
L’any 1972 va per primer cop a Romanyà de la Selva, a casa
de la seva amiga Carme Manrubia.
L’any 1974 es publica “Mirall Trencat”.
El 1976, la revista Els Marges publica la seva obra teatral “El
Parc de les Magnòlies”.
El 1977 Sergi Schaaff dirigeix la versió televisiva d’Aloma,
i el 1978 es publica “Semblava de Seda i altres contes”
L’any 1979 es trasllada definitivament a viure entre Romanyà
i Barcelona, en un pis del carrer Balmes, davant de la casa on va néixer.
S’estrenen muntatges teatrals basats en obres seves.
L’any 1980 rep el Premi d’Honor de les LLetres Catalanes i
es converteix en la primera dona que l’obté.
Es publica la novel·la “Quanta, quanta guerra”, premi
Crítica Serra d’Or, i “Viatges i flors” és
Premi Ciutat de Barcelona. Aquest mateix any llegeix el pregó de
les festes de la Mercè.
El 1982 Francesc Betriu estrena la pel·lícula “La
Plaça del Diamant”.
Continuen muntatges teatrals basats en contes seves.
El 13 d’abril de 1983 mor a Girona i és enterrada a Romanyà
de la Selva.
L’any 1984 la revista Els Marges publica “Mercè Rodoreda,
obra poètica”.
Es publica el volum “La Campana de Vidre” , antologia de contes
amb algun d’inèdit com Boira,
El 1985 es publiquen les Cartes a l’Anna Murià i a Brusel·les,
i el compositor Luis de Pablo estrena Viatges i Flors a partir de la seva
obra,
El 1985 es publica “La mort i la Primavera”.
A partir d’aquí les representacions i versions de la seva
obra són nombroses.
També comencen a publicar-se estudis sobre la seva obra, que és
traduïda al castellà, francès, alemany, neerlandés,
suec, basc, finès, romanès, serbocroat, vietnamita, xinès,
anglès, búlgar, eslovac, portugués…
“…sóc una persona com les altres, carretada de personalitats i potser la més marcada de les meves múltiples personalitats és una mena d’innocència que em fa sentir bé en el món on m’ha tocat viure…”
“He cultivat l’oblit de tot el que m’ha semblat nociu per a la meva ànima i he cultivat l’admiració per les coses que em fan un bé…”
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.xtec.cat/crp-girones/