MONTSERRAT ROIG
(Barcelona 1946-1991). Llicenciada en Filosofia i Lletres. Va escriure novel·les i contes que va alternar amb reportatges i articles periodístics i va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora, sobretot a escriptors de generacions precedents. El 1970 va guanyar el premi Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. La seva primera novel·la, El temps de les cireres, va guanyar el premi Sant Jordi del 1976. Aquell mateix any havia obtingut un important ressò amb un rigorós llibre documental sobre Els catalans als camps nazis, que va aportar dades inèdites sobre l'Holocaust i va ser guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). Publica L'agulla daurada, premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'una estada de dos mesos, convidada per Edicions Progrés de Moscou per elaborar un ampli reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Va fer també de columnista de la premsa diària en diferents mitjans i es va vincular públicament a la lluita per la condició de la dona. Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i, del 1989 al 1990, en va ser vice-presidenta de la Junta Territorial del Principat de Catalunya.