SUSAN SONTAG
Va néixer a Nova York el 1933. Es va graduar per
la Universitat de Chicago en Filosofia, Literatura i Teologia. Va treballar
en diferents universitats, inclosa la Universitat de París, on
donava classes de Filosofia.
Als anys 60 va col·laborar en diverses revistes i diaris relacionats
amb els “Intel·lectuals de NY”.
La seva carrera com a novel·lista la va començar amb l’obra
“El benefactor” (1963).
Va anar adquirint molta reputació com una dona lliberal radical
americana que no només tenia un profund coneixement de la cultura
antiga i moderna europea sinó que podia reinterpretar-la des del
punt de vista americà. També va explorar aspectes de la
cultura contemporània com ara el fenomen de les drogues, la pornografia,
el cinema, així com l’art modern i la música.
Sontag sempre ha parlat de la “transparència”, que
significa “fer experiència de la lluminositat de les coses
per elles mateixes, deixar que les coses siguin elles mateixes”.
Ha fet molts assajos sobre fotografia (influenciada per la seva amiga
fotògrafa Annie Leibovitz). A “Contemplant el dolor dels
altres” (2003), reflexions sobre imatges de la guerra, parla sobre
com la nostra cultura d’espectadors neutralitza la força
moral de les atrocitats de les fotografies.
“La malaltia com a metàfora” (1978) va ser escrita
després d’un càncer de l’autora, considerat
un dels llibres més alliberadors de la literatura nord-americana.
Després va escriure “La SIDA com a metàfora”
(1988).
Durant la guerra de Bòsnia, va viure tres anys (1993-1996) a Sarajevo,
de la que va ser anomenada ciutadana predilecta, i va escriure el famós
assaig “Per què estem a Kosovo?”.
“La mort del nen”(1967), “L’amant del volcà”(1992),
“In America” (1999) i “Where the stress falls”
(2001) són alguns dels títols més importants d’aquesta
intel·lectual.
També ha escrit guions per a pel·lícules experimentals
i n’ha dirigit dues a Suècia, una a Israel i una a Itàlia.
Les seves obres teatrals s’han estrenat a diversos països.
La direcció més famosa va ser la de l’obra de Beckkett
“Tot esperant Godot” a Sarajevo.
Ha estat una gran activista pels Drets Humans. Ha treballat pel PEN Club,
l’associació internacional que treballa per la llibertat
d’expressió.
Aquest any 2003 ha rebut el Premi Príncep d’Astúries
de Literatura i Assaig.