Nascuda el 1917 a Germiston, South Africa.
Morta l'1 de gener de 2009.
Legisladora blanca sud-africana (1953–89), va ser una advocadessa
franca i lliure per a la majoria no blanca.
Filla d’una família de jueus immigrants lituans, Suzman es
va graduar el 1940 a la Universitat de Witwatersrand a Johannesburg amb
un graduat en Comerç. Va treballar com a estadística però
al 1945 va donar classes d’Història econòmica. El
1948, quan el gran Partit National Afrikaner proapartheid va guanyar les
eleccions estatals, Suzman es va afiliar al United Party, una moderada
coalició d’Afrikaners i blancs angloparlants sud-africans.
Va ser elegida per al Parlament el 1953. Sis anys més tard, ella
i uns altres 11 membres liberals del Parlament van constituir l’agressiu
Partit Progressista antiapartheid ; dels 12, només Suzman va tornar
a ser elegida parlamentària el 1961. De 1961 a 1974 va ser l’única
membre antiapartheid del Parlament. Treballant com a advocadessa per a
les persones privades dels drets de ciutadania, Suzman estava en constant
conflicte amb els seus col·legues conservadors —particularment
P.W. Botha— i sovint es quedava sola votant contra les creixents
mesures apartheid. Fins a la seva jubilació el 1989, Suzman va
persistir com una presència consistent i significativa en el Parlament
Sud-africà, encara que a partir del 1974 no va ser l’única
veu opositora.
Va ser l’única dona blanca parlamentària que va visitar
Nelson Mandela a la presó de Robben Island.
Suzman va continuar el seu activisme polític després de
deixar el Parlament. Va ser la presidenta del South African Institute
of Race Relations (1991–93), va servir en la Comissió Independent
Electoral que supervisava les primeres eleccions democràtiques
el 1994, i va ser una membre de la Comissió dels Drets Humans (1995–98).
La dedicació de Suzman als drets humans i a la democràcia
li van reportar molts honors i premis i la van portar a crear la Fundació
Helen Suzman, una organització entregada a la promoció de
la democràcia liberal.