MARGARIDA XIRGU
Molins de Rei 1888-Montevideo 1969

El 1896 la família es trasllada a Barcelona després de viure 6 anys a Girona. El 1900 comença a treballar en un taller de passamaneria. Durant uns anys combina la feina del taller amb els assaigs als Ateneus (el seu pare pertany a l’Ateneu del Districte V).
El novembre del 1906 és contractada per primera vegada per actuar al Romea en el paper de Blanca de “Mar i Cel”. El 1908 té un gran èxit amb “Joventut de príncep” al Teatre Principal. El 1909 s’incorpora al món del cinema amb la interpretació de “Guzmán el Bueno”. Va interpretar més cinema però mai en va estar satisfeta perquè “idolatrava” el teatre.
El 1910 es va casar amb en Josep Arnall, el seu amor d’adolescència.
El 1911 Guimerà escriu “La reina jove” per a ella. Aquest any crea la seva pròpia companyia de teatre. El 1912 un empresari de Buenos Aires li ofereix un contracte per actuar a Sudamèrica. Comença la seva carrera internacional.
El 1914 es presenta a l’escena castellana. La crítica la defineix com a renovadora de l’escena.
Benito Pérez Galdós, Benavente, Marquina, els germans Quintero, ... li escriuen obres que estrena amb gran èxit.
El 1927 estrena “Mariana Pineda” de García Lorca, a Barcelona, amb decorats de Salvador Dalí. El poeta, amb qui mantindrà una profunda amistat, li escriu més tard “Yerma” i “La casa de Bernarda Alba”. Rafael Alberti i el polític Manuel Azaña també li escriuen obres.
El seu compromís polític amb l’esquerra i les seves amistats li porten problemes amb part del públic i amb certs sectors de la premsa.
El 1936 deixa Barcelona amb la idea de tornar-hi però ja no ho farà mai més. El 1937 és nomenada delegada del Govern Català a l’exili a Montevideo. El 1940 se li confisquen tots els seus béns i se la condemna a l’exili a perpetuïtat per part del govern de Franco.
El 1950 és nomenada directora de la Escuela de Arte Dramático de Montevideo. El 1958 grava “La casa de Bernarda Alba” per a la TV argentina.
Mor durant una intervenció quirúrgica a Montevideo, el 25 d’abril de 1969. El 1988 la Generalitat repatria les seves despulles i són enterrades a Molins de Rei.