AGUA
CON SAL
Un film sobre dones a la recerca de la dignitat
Una beca d'estudis permet l’Olga volar de Cuba
a un poble industrial del Llevant espanyol. Malgrat això, el visat
li caduca als tres mesos i –passat aquest temps– la protagonista
es converteix en “il·legal”.D’aquesta manera
comença la pel·lícula Agua con sal (2005), dirigida
per Pedro Pérez-Rosado, amb guió de Lilian Rosado, i rodada
en coproducció entre Espanya i Puerto Rico. Es tracta d'una reflexió
sobre la immigració i la marginació de la dona.
Per ajudar la fràgil economia de la seva família, la jove protagonista decideix combinar la feina en una fàbrica de mobles on guanya dos euros l'hora, l’acompanyament a una dona gran que agonitza i una feina de cambrera els caps de setmana.Llavors, l’Olga –interpretada per Yoima Valdés– coneix la Mari Jo –Leire Berrocal–, una jove valenciana que va créixer en una família desestructurada.
La història que descriu el film parla de la marginació que pateixen les dues dones, establint una interessant comparació entre una dona immigrant “sense papers” i una nascuda a Espanya que suposadament gaudeix de tots els drets. El resultat és un ferm qüestionament sobre l’ús dels “papers” com a excusa per excloure algunes persones mentre altres, que els tenen, tampoc veuen els seus drets garantits.
Amb aquesta pel·lícula, Pérez-Rosado, testimoni de guerres, de la vida en camps de refugiats i d'insurreccions revolucionàries, ofereix una realitat més propera, “però més difícil aparentment de mirar tot i que està a 10 minuts de casa meva”.És una realitat de lluita i de fragilitat, que se submergeix en un món de dones amb famílies trencades: “els personatges que, malgrat que suporten gran part del treball, sempre estan en segon terme”.
No obstant això, el director assegura que “és una història que podria passar i que segueix passant”. De fet, tant la guionista com les actrius van preparar el film vivint durant un mes una vida molt similar a la dels personatges ficticis.Quatre anys de treball han donat lloc, segons el director, a “un trist homenatge a les dones que estan patint aquest tipus de vida”.
Mari Jo i Olga, les protagonistes, acabaran preferint la dignitat de la pobresa a la seva disputa per aspirar a un enganyós progrés com a treballadores explotades. L'aigua amb sal no serà més que la solució més senzilla i humil per alleujar les seves ferides.
http://www.comohacercine.com/articulo.php?id_art=1393&id_cat=3