APUNTS DE CINEMA

Recentment hem pogut veure al Truffaut dues pel.lícules dirigides per dones, “Bordadoras”, d’Éléonore Faucher, i “Tu, yo y todos los demás” de Miranda July. Totes dues propostes les hem trobat originals i interessants.

A la primera, Éléanore Faucher, s’endinsa en el món silenciós de les brodadores a través de la història de dues dones, una jove revelació, Lola Naymark en el paper de noia embarassada i sola, amagant el seu secret als altres, i la vídua armènia que acaba de perdre el seu fill en un tràgic accident, interpretada per una impecable Ariane Ascaride a qui hem vist a gairebé totes les pel.lícules de Robert Guédiguian. Totes dues són unes apassionades de l’art del brodat en el sentit creatiu. De fet, la jove treballa en un supermercat, però la seva vocació és brodar.
S’estableix, o més ben dit, s’entretexeix un joc de mirades i complicitats entre aquestes dues protagonistes. Ens trobem realment davant d’una pel.lícula molt intimista, on els silencis, les mirades, la música, i la magnífica fotografia, juguen un paper clau per donar el tempo que requereix la consolidació o els canvis que hi ha en les relacions humanes. La natura i el cos en transformació de la noia són també preponderants, el protagonisme dels miralls, les suggerències d’allò que no es diu...el cant a la vida.
En fi, un treball digne que desperta l’interès pel que pugui presentar aquesta directora fins ara desconeguda a casa nostra. La seva primera pel.lícula “Les Toilettes de Belle-Ville” no s’ha estrenat encara a l’estat espanyol.

L’altra pel.lícula que es projectà a finals de gener era “Tu, yo y todos los demás”, de Miranda July, avalada pel prestigiós festival de Sundance 2005 on obtingué el Gran Premi Especial del Jurat.
Miranda July en el seu múltiple paper de directora, realitzadora, guionista i actriu, en aquest treball sorprenent, ens ofereix una espècie de “Vidas Cruzadas” d’un barri que podríem trobar a qualsevol gran ciutat, amb uns personatges deliciosos:des de l’avi que es compra unes esportives i s’enamora per enéssima vegada, als marrecs que es passen hores xatejant amb ves a saber qui , passant per les noies sense pèls a la llengua que no es tallen ni un pèl...el guió no té pèrdua, i tot plegat configura un món de personatges que intenten escapar de les seves soletats, buscant una mirada còmplice o unes bones paraules. És difícilment classificable, però altament recomanable.

Ha estat una llàstima que la pel.lícula “El cielo gira”, de Mercedes Álvarez no passés pels darrers Goya i no pogués obtenir algun premi que indiscutiblement es mereix com ja se l’ha reconegut fora d’aquí, perquè no la reposaran de moment, tot i que a Girona va passar de puntetes l’any passat, discretíssima al cinema Truffaut i en un curs interessantíssim sobre Dones i Cinema que s’organitzà a la Fontana d’Or.
Finalment dir que es parla molt de la pel.lícula “Brokeback Mountain”, però ben poques vegades es diu que està basada en un llibre escrit per l’escriptora nordamericana d’origen canadenc Annie Proulx amb el qual va guanyar dos prestigiosos premis, el National Magazine Award, perquè primerament aparegué publicada periòdicament a la revista New Yorker, i després el O. Henry Prize.