Dones a la cartellera
 

En aquests darrers mesos han passat per les nostres pantalles, una sèrie de pel·lícules interessants amb signatura femenina i s’anuncien unes properes estrenes que no es poden deixar perdre.

En la programació del Cinema Truffaut, vam poder veure Italiano para principiantes de Lone Sherfig la primera dona que dirigeix una pel·lícula per al prestigiós grup nòrdic Dogma i la seva tercera pel·lícula. És senzillament entranyable i molt recomanable. Una sèrie de personatges amb les seves pròpies històries, emocions... es troben amb l’excusa d’unes classes d’italià i es van produint un seguit de connexions. El ritme no decau, els diàlegs són molt vius i surts del cinema amb el deliciós gust de boca que les llengües apropen també a les  persones, en aquests cas de procedència diversa.

Abans d’acabar l’any, es va projectar finalment Deliciosa Martha, dirigida per Sandra Nettlebeck. Havia estat una o dues setmanes a finals d’estiu en pantalla, però potser en aquell moment va passar un xic desapercebuda. És una comedia senzillament deliciosa i impecable en tots els detalls: música, fotografia, interpretació... Aquí el personatge central és una dona, Martha, amb uns successos inesperats que li faran replantejar la seva vida fins ara tan ben dirigida.

Maria de Medeiros dóna la seva visió de la història recent de Portugal a Capitanes de Abril, tot un repte per a una dona que ja l’hem vist en altres films com a actriu amb repartiments estelars. Té el seu mèrit.

Tot i que no la dirigeix una dona, cal destacar La casa de la Alegría basada en una novel·la d’Edith Warton, The house of mirth, dona lluitadora i independent que reflectí en les seves obres la seves idees i conviccions. És l’autora també de La edad de la inocencia. En ambdues plasma la difícil situació de la dona que intenta muntar-se la vida prenent decisions pròpies i les repercussions que això suposa en una societat enfaixada com la novaiorquesa de principis de segle XX.

De la comèdia Mi gran boda griega que ha estat força temps en cartellera cal destacar el treball de la guionista Nia Vardalos, que també és l’actriu principal en una història divertida i plena d’humor.

Em sembla que encara no ha arribat a Girona la pel·lícula de Mira Naïr La lluvia del Monzón. Quan la facin no deixeu de de veure-la. És un fresc de la societat urbana de l'Índia actual aprofitant el tema de l’excusa del casament de la protagonista. Imatges inborrables.

Finalment, cal estar a l’aguait amb dues pel·lícules que esperem veure ben aviat. Són The hours amb la Virgínia Woolf com a tema, i la interpretació magnífica de tres monstres: Nikole Kidman, Meryl Streep i Julianne Moore. L’altra és l’aclamada al recent festival de Berlín la darrera pel.lícula d’Isabel Coixet, Mi vida sin mí amb un tema dur brodat, segons fonts fidedignes, a la perfecció.