Correspondència pendent



De Xu Jinglei

La pel.lícula “Carta de una mujer desconocida” (Xina 2004), dirigida i protagonitzada per la jove Xu Jinglei, passa semideapercebuda en una de les sales de la nostra ciutat, enmig de les recentment guardonades amb els òscars, tot i que aquest film, basat en una novel.la homònima d’Stefan Zweig, va obtenir una “conxa” de plata al darrer festival de Sant Sebastià.
Crec sincerament que la seva projecció es merexia més públic del que hi havia la sessió que vaig anar a veure-la.
Comença una nit freda de l’any 1948 a Pekín. Un home rep una carta d’una dona on li confessa com-sense ell saber-ho-, va fer girar la seva vida apassionadament al voltant seu fins al final, i segueix un flashback combinant veu en off, per on transcorre la vida d’aquesta dona sense nom des de la seva infantesa, el moment que el va conèixer, i els anys posteriors. Una història intensa i convulsa com els moments històrics que va viure el país en aquells moments, breu i magníficament escenificats.
Algú va dir una vegada que una passió amorosa portada a les últimes conseqüències estava per damunt de qualsevol obra d’art. Podria pensar-se la validesa d’aquesta declaració davant d’aquesta història.
Hi ha cura intensa en tots els detalls, en les músiques i en els silencis (el director artístic ha col.laborat amb Zimou), interpretacions dignes i mirades plenes d’expressió. La veu en off manté el pols constant.
La passió i els sentiments no correspostos tan reals ara i sempre, tractats amb una delicadesa sublim. És una pel.lícula de detalls, com les roses blanques que li arriben al destinatari de la carta any rera any el dia del seu aniversari. La indiferència per esbrinar qui les envia és directament proporcional a l’emoció i vigència de l’estimació de l’amant.
Ara, un cop mort el fill i ella mateixa, el gerro restarà buit sempre més com a testimoni de la mort d’una passió.
Xu Jinglei segurament va quedar seduïda pel text de Zweig, i la seva versió en un context oriental no el desmereix gens.

www.yatv.com/cine/2005/02/255346.html