"La Gala de veritat no té ni corbes ni dóna els ulls"

BALANÇ FINAL D'ANY

Els darrers mesos del 2003 van ser especialment interessants en l’oferta de cinema a la nostra ciutat. He seleccionat quatre pel.lícules que es van poder veure a Girona després de l’estiu i alguns esdeveniments cinematogràfics remarcables que van tenir lloc abans d’acabar l’any.

PEL.LÍCULES QUE HEM VIST

"GALA"

“Gala” és el primer llargmetratge de l’actriu i directora Sílvia Munt, un minuciós treball d’investigació i recerca de la vida d’Elena Dimitrieva Diakonova, companya de Paul Éluard i Salvador Dalí, anant als llocs que van ser escenari de la seva història i parlant amb les persones que la van tractar, a través de les quals surten a la llum les diferents cares d’aquesta figura polièdrica inacabada, per conèixer-la i apropar-nos-hi una mica més. La presentació que en fa la directora és doblement interessant, primer per la documentació que aporta, l’interès de les entrevistes a persones de procedència ben diversa, i segon, pel paral.lelisme que hi ha a mida que transcorre la pel.lícula amb l’equip que roda, protagonistes també d’alguna manera, i els comentaris-visions que es manifesten. Traspua l’admiració que la directora sent per aquest personatge enigmàtic que no deixava indiferent les persones que la van envoltar. Les imatges, la música,...estan cuidats fins al mínim detall i manté el ritme fins al final. Sílvia Munt va aconseguir el Goya al millor curtmetratge pel documental “Laila”, l’any 2000. Aquesta pel.lícula es va poder veure al cinema Truffaut el mes de Setembre passat.

"TE DOY MIS OJOS"

S’ha parlat molt i amb raó d’aquesta pel.lícula, amb la qual Iciar Bollaín presenta el tema de la relació tensa i violenta d’una parella amb una exquisitesa gairebé perfecta. Els dos protagonistes, Laia Marull i Luis Tosar estan a l’alçada de les circumstàncies. Tot plegat fa que possiblement aquesta sigui una de les millors pel.lícules espanyoles de l’any que acaba. No és fàcil el tractament d’aquest tema lamentablement molt d’actualitat per l’augment dels brutals desenllaços que es generen en la nostra societat. “Te doy mis ojos” aconsegueix posar-te en la pell dels dos personatges i manifestar alguns dels ressorts que provoquen la violència i les agressions en unes situacions absurdes i incomprensibles que no s’hauríen de donar mai.

"TE QUIERO PARA SIEMPRE"

Aquesta és una pel.lícula vinculada a la firma danesa Dogma, un film remarcable amb un argument delicat que la seva directora, Susanne Bier, aconsegueix presentar amb tacte també extrem, de tal manera que veient “Te quiero para siempre” sortim del cimena satisfets d’haver vist una bona història. El fatal accident que succeix al principi, transforma la vida d’uns personatges implicats amb els fets i es desgranen amb un curós respecte els sentiments diversos que aquest aconteixement ha generat: enamoraments, frustracions inacceptades, gelos, culpa, dolor...

"LAS MUJERES DE VERDAD TIENEN CURVAS"

Vam poder veure a Girona aquesta deliciosa pel.lícula a principis de tardor. És la primera pel.lícula de la directora argentina Patricia Cardoso i està excel.lentment interpretada per Lupe Ontiveros i Amèrica Ferrera en els papers de mare i filla respectivament. Pensada i portada a escena prèviament al teatre, va obtenir un èxit inesperat al festival Sundance de 2002 i a partir d’aquí es decidí la seva projecció en els cinemes comercials d’arreu. La jove protagonista viu a Califòrnia i és filla d’una família mexicana que no veu amb gaire bons ulls, sobretot la mare, que continuï els seus estudis universitaris, en part per costums tradicionals i també per la difícil situació econòmica en la qual viuen la germana gran i la mare, treballant hores i hores en un taller de confecció de roba. Les dones que surten ens donen una llicó d’autoestima i d’aprendre a estimar el propi cos-persona estiguis en la situació que estiguis. És un guió ingeniós, divertit i interessant, una pel.ícula molt adient perquè la vegin adolescents per les diferents temàtiques, totes molt ben tractades:conflictes generacionals, primeres relacions-amistat, drets laborals...

"CINQUENA FESTA DEL CLUB D’ACTORS DEL MUSEU DEL CINEMA"

El dissabte 22 de novembre a les 12 del migdia, dins del actes que van durar tota la jornada, vam poder sentir la directora de cinema Judith Collell, una interessant xerrada sobre l’ofici dels guionistes i la seva relació amb la direcció.La jove directora ha dirigit els curtmetratges “Clara Foc”, “Escrito en la piel”, “La vista”, un dels episodis d’“El domini dels sentits” i el llargmetratge “Nosotras”, basada en el llibre “Dones” d’Isabel Clara Simó, Fragments per a TV3 i actualment és professora de la Universitat Pompeu Fabra, va manifestar que la feina dels guionistes hauria de ser molt més valorada en la realització de les filmacions i més ben considerada en general. Per a les persones interessades en escriure guions cinematogràfics, fou una excel.lent lliçó.

"SEMINICI-FESTIVAL DE CINEMA A VALLADOLID"

Els darrers dies del mes d’Octubre, del 25 al 31, va tenir lloc el festival de Cinema de Valladolid, un certamen que sense massa estridències ha aconseguit consolidar-se cada any que passa com una bona aposta per la qualitat.
Cal destacar la participació d’una joveníssima directora, Sofia Coppola, que ja havia dirigit “Las vírgenes suicidas”, amb la pel.lícula “Lost in Tanslation”, una història sobre soletats i amistat que no deixà indiferent i que guanyà el premi a la crítica i a la millor directora jove. La protagonista, Scarlett Johanson, la vam poder veure anteriorment a “El hombre que susurraba a los caballos” i és la intèrpret de “La noia de la perla”. Jane Champion també s’hi presentà amb la controvertida “In the cut” amb l’ actuació d’una Meg Ryan sorprenentment desconeguda.Es va poder veure també “Wilbur quiere suicidarse” de la directora danesa Lone Sherfig de la qual hem vist a Girona “Italiano para principiantes”. L’espanyola Àngeles Gonzalez-Sinde també hi participà amb “La suerte dormida”. Esperem que totes aquestes pel.lícules siguin aviat a les nostres pantalles.

"PRIMER FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE I DRETS HUMANS"

Del 28 de Novembre al 4 de Desembre vam tenir ocasió per primer cop a Girona, de veure una sèrie de pel.lícules i documentals al Cinema Truffaut, i de participar en algunes propostes pedagògiques que giraven a l’entorn del tema dels Drets Humans en el món del cinema.
Promogut per Gandhiji Cultural i Human Rights Watch i avalat per una gran quantitat d’associacions, entitats, ONGs, Mitjans de Comunicació i ajuntaments, el desplegament de filmacions presentades era quantitativament i qualitativament valuós, de gran interès i de temes ben diversos: racisme, desplaçaments humans, discriminacions de minories, sida... centrats en punts concrets de l’àmplia geografia d’aquest món que a vegades no aconsegueix ser del tot global. És destacable la nombrosa presència de dones directores en aquest primer certamen, entre les quals hi havia Isabel Coixet, Kim Longinotto,Kudret Gunes...
El mateix festival havia provat sort a Barcelona i a Vinaròs feia poques setmanes. Cal felicitar la iniciativa i esperar que l’any vinent adquireixi el ressó que es mereix una proposta d’aquestes característiques. L’objectiu d’aquest esdeveniment , en paraules de la pròpia directora Concha Pinós “és el de posar plataformes perquè el públic conegui altres realitats, moltes vegades ocultes, de situacions de compromís amb el món actual en què vivim”(Suplement especial El Periòdico). Gandhiji Cultural promou a través del cinema el coneixement de situacions d’injustícia i desigualtat, i ha aconseguit ja la realització enguany de tretze festivals d’aquestes característiques en diferents països del món.
De les pel.lícules que es van projectar a Girona n’he triat dues per tractar específicament del tema de les dones, i una altra realitzada per la directora Yulie Cohen que planteja el tema de la violència entre israelians i palestins a través d’una experiència personal.
Arrencava la presentació del divendres amb un tema que clama al cel i reclama justícia immediata, com és el cas de les dones desaparegudes i assassinades a Juárez , al nord de Mèxic i ran de la frontera amb els Estats Units, “Señorita extraviada” de Lourdes Portillo, una llarga i documentada investigació a partir del testimoni directe de les famílies de les víctimes. L’altra pel.lícula que es passà a Girona amb temàtica de dones era “Mujeres prisioneras” de Manijeh Hekmat, una densa història que cobria les dues últimes dècades de la vida a l’Iran a través d’un seguiment minuciós de l’empresonament d’una noia en una presó de dones de Teheran. Basada en fets reals, commou per la seva interpretació i exposició d’uns fets actuals on es demostra que les lleis no tenen res d’igualitàries i la precarietat i poca efectivitat dels sistemes penitenciaris, en aquest cas de l’Iran. “Mi terrorista”, com ja he esmentat abans, sorgeix de la reflexió personal que fa Yulie Cohen, vint-i-tres anys després de ser segrestada i ferida per membres del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina i que la porta a pensar en una possible reconciliació amb qui la va atacar.
Destacaria finalment dins del marc d’aquest primer festival el taller organitzat al Museu del Cinema i amb monidors de la mateixa associació abans esmentada, realitzat per un grup d’alumnes de Girona que van preparar una filmació basada en el tema del racisme i presentada a Girona després del Festival al Museu del Cinema. Aquest grup d’alumnes van tenir ocasió de poder formular una sèrie de preguntes que els inquietaven als protagonistes del llibre “El Blanc i el Negre”, que els havia inspirat i que havíen llegit en part per a portar a terme la seva pel.lícula: Aliou Diao i Joan Manel del Pozo en una sessió especial que es va fer al Cinema Truffaut.
Si encara funciona podeu intentar trobar més informació a www.elcinetedrets.org.
Algunes pel.lícules del festival estaven distribuïdes per Women Make Movies, www.womenmakemovies.org