MOSTRES I CELEBRACIONS

MOSTRA DE FILMS DE DONES
S’ha celebrat a Barcelona la XII Mostra de Films de Dones organitzat pel Drac Màgic.
Les pel.lícules que es van projectar el cap de setmana són films caracteritzats per les recerques personals,com el documental argentí “Yo no sé qué me han hecho tus ojos”, una repesca de la vida de la cantant de tangos Ada Falcón realitzada per Lorena Muñoz i Sergio Wolf, a través d’una entrevista amb la protagonista quan ja es troba a les portes de la mort.
En una altra línia, però no menys interessant, és la proposta de la japonesa Naomi Kawase “Ni tutsumarete”(L’abraçada) i Ki ka ra baa , l’intent de trobar el propi pare desconegut, el rostre del qual se t’apareix quan tens vint-i-tres anys!!!
Podeu consultar: http://www.mostra.dracmagic.com/cat/M00.html

MUSEU DEL CINEMA

Dintre de les activitats programades el passat mes de març, i al voltant de la celebració del Dia de la Dona Treballadora, el Museu del Cinema passà el dilluns 8 de març un documental interessantíssim presentat per la Xarxa de Dones per a la Igualtat de les Comarques Gironines, “Who is counting? Marilyn Waring on sex, lies and global economics de Terre Nash, on es plantegen d’una forma suggerent les teories economicistes de Marilyn Waring. Imma Merino, crítica de cinema i periodista, presentà l’acte. La pel.lícula no et deixa indiferent i és prou reivindicativa i interessant des del punt de vista ecologista i econòmic, com per aconsellar-ne una segona visió més pausada. Esperem poder-la trobar en el Servei de Préstec de l’Institut d’Estudis del Museu del Cinema, un espai de documentació cinèfila a tenir en compte.
L’altra pel.lícula projectada, molt diferent i en una altra línea, va ser “Mujer contra Mujer” de Jane Anderson. Una veritable sorpresa. Són tres històries protagonitzades per dones lesbianes que tenen com a escenari la mateixa casa en èpoques diferents, concretament el 1961-tenim aquí una història trista que mostra la incomprensió social del fet del lesbianisme-; el 1972-un tema àcid on trontollen els principis feministes davant d’un enamorament inesperat; i el 2000-de forma còmica es planteja un tema d’actualitat:la decisió per part d’una parella de dones lesbianes de tenir un fill.
Són magnífiques les actuacions de Vanessa Redgrave i de Sharon Stone i la sel.ecció de la banda sonora molt encertada.