LA VIDA SECRETA DE LAS PALABRAS, “Aquesta ...obra mestra"

d'Isabel Coixet

La història d’aquesta meravellosa pel·lícula transcorre bàsicament en una plataforma petroliera d’alta mar. Arrel d’un accident, un dels treballadors, Josef (un magnífic Tim Robins), està ferit amb cremades que necessiten cures diàries. Hanna (la Sara Polley que també va donar vida a una altra pel·lícula de Coixet, “Mi vida sin mí”), sent per atzar una conversa telefònica en una taula de bar i s’ofereix per a fer d’infermera exclusiva. Al voltant d’aquests dos personatges centrals, pul·lulen els altres habitants d’aquest lloc inhòspit: un cuiner que elabora plats sofisticadíssims ambientats amb la música pertinent, un oceanògraf encarregat de comptar les ones que colpegen diàriament la plataforma, uns treballadors que intenten com poden combatre la seva solitud, un ànec que batega les ales però no se’n va... Punt i apart mereix també la psicòloga Inge, interpretada magistralment per Julie Christie.
Són veritables protagonistes les paraules que es diuen i les que es callen, els noms de les coses i els records i els oblits..., i tot això que es manifesta a través dels mots i el que s’omet conforma un entrellat que dóna solidesa a una història sòrdida en principi que, de mica en mica, obre fines escletxes d’esperança en escenes sublims: una declaració d’amor colpidora al final, un ball impagable a la coberta sempre xopa, una conversa entre el cuiner (Javier Cámara crea un personatge tendre, entranyable, mediador) i el ferit, on allò que es calla és el que de veritat es diu, el seguit de mirades de la Hanna/Cora, i el rostre amb els ulls tapats de Josef, la rabieta de tossuderia de l’oceanògraf ecologista...
Les paraules, les lletres de les cançons, els títols dels llibres, el canvi de nom de la infermera, el nom de la plataforma petroliera..., tot adquireix un relleu perquè està seleccionat a propòsit..., i si Isabel Coixet va dir que li era molt difícil parlar del film un cop acabat, també n’és quan l’acabes de veure, sacsejada encara per una història que no et deixa indiferent, perquè després del foc, les flames i les cendres, encara queda una guspira que encén l’estimació.
Hi ha controvèrsies i confrontació d’opinions sobre concedir-li a la darrera pel·lícula de Coixet la més alta valoració, però no hi ha dubte que és una de les millors pel·lícules de la nostra filmografia que s’hagi fet en els darrers anys.

http://www.clubcultura.com/clubcine/clubcineastas/isabelcoixet/vida_secreta/