MATAHARIS
Seguint les pròpies pistes
La proposta de la quarta pel.lícula de la directora
Icíar Bollaín és atractiva i original.
Tres dones són les protagonistes i actrius impecables-Najwa Nimri,
Nuria González i Maria Vázquez)-en el seu paper d’investigadores
de la vida dels altres, que acaben atrapades en la xarxa de les circumstàncies
de la vida pròpia. Bollaín i la seva companya de guió,
Tatiana Rodríguez, ens presenten un treball interessant sobre la
complicació d’unes vides en la seva quotidianeïtat,
en el coneixement propi a través de la investigació de la
vida dels altres.
No costa gaire d’imaginar una possible connexió amb la vida
real d’unes detectius dones amb les quals segurament s’hagi
inspirat la directora. Són tres històries diferents que
segueixen els passos d’altres persones per encàrrec, i tot
s’hi val per seguir les pistes personals en l’època
de de la imatge i d’internet. Es poden tenir secrets? Ens neguem
a veure allò que no ens acabem de creure? On arriba la línia
que separa l’ètica personal del compromís amb la feina?
Al final les tres dones hauran donat un tomb en les seves pròpies
vides, transformades per l’efecte rebot de topar amb les relacions
i la coneixença de la vida dels altres.
Els actors Diego Martín, Antonio de la Torre i Tristán Ulloa
donen el just contrapunt a uns personatges masculins una mica desorientats
enmig d’aquesta succesió d’aconteixements que viuen
les dones que tenen al seu costat. Un gran pòster de Matahari penja
de l’habitació d’una de les protagonistes, però
aquestes Mataharis modernes tenen problemes de compatibilitzar les obligacions
familiars amb la feina, de comunicació amb les seves parelles,
i altres que ens sonen molt propers.