MEMORIAS DE CHINA (Meng ying tong nian)

És veritablement un regal de Setmana Santa que el Cinema Truffaut hagi perllongat la projecció d’aquesta petita joia del cinema xinès dirigida per la jove directora Xiao Jiang. Amb aquesta pel.lícula Xiao Jiang pretenia rendir homenatge a la gent del cinema xinès que l’any 2005 va complir el seu centenari, i ens ofereix el que ja s’anomena la versió oriental de Cinema Paradiso perquè els punts de confluència són nombrosos.
El punt de partida és l’ensopegada(mai tan ben trobada la paraula) casual en un barri de Pekín-Beijing, de dos joves que compartiren una infantesa impreganda per les estones davant la immensa pantalla de projecció de pel.lícules a l’aire lliure de la plaça del poble. Ara les coses han canviat de tal forma, que de moment, els dos protagonistes no es reconeixen, i no serà fins que el jove accidentat Mao Dabing va desgranant la història que meticulosament Ling Ling ha anat anotant en forma de guió cinematogràfic en un bloc de notes trobat en el pis de la noia, adequat talment com un santuari del cinema, que no s’estableix el punt de connexió dels dos personatges.
Tot i que la gent dels pobles de Xina d’aquell moment visionaven pel.lícules del món occidental, els grans flashbacks de pantalla en blanc i negre estan dedicats als grans del cinema oriental-xinès?, potser desconeguts per a nosaltres.Igual que passava aquí, algunes actrius es convertien en models de somni per a les joves, com li passa a la jove mare de Ling Ling, que en un moment determinat, quan ha de prendre una important decisió per a la seva vida, serà precisament l’actitud de lluita d’una protaganista de la gran pantalla, que li farà canviar totalment de rumb. “Memorias de Xina” és també una història que reflecteix la història de la dona sola en un poblet a mitjans dels anys cinquanta-seixanta, el tràngol d’haver d’enfrontar-se sola al fet d’haver-se quedat embarrassada de soltera i soportar el despreci de les altres dones, les gelosies i les enveges que es posen de manifest, i l’actitud hipòcrita quan canvia de situació. Incideix també en la inferioritat de condicions de la noia al costat del seu germà. És ella qui ha de renunciar i sacrificar la seva vocació perquè només ho pot fer un dels dos germans, i en aquest cas es prioritza el noi.
Una curiositat: el títol en anglès de la pel.lícula és “Electric Shadows”o “dianying”, (Ombres eléctriques), no amb el qual es coneix el cinema en xinès.
S’ha de destacar la magnífica actuació dels protagonistes nens, sobretot la del petit Mao Dabing i felicitar la directora, esperant ben aviat poder veure més treballs seus.
Xiao Jiang va néixer al nord de la Xina l’any 1972. Obté un màster de Direcció de cinema a l’Acadèmia de Cinema de Pekín i forma part del China Film Group. El 2002 escriu el guió de la pel.lícula High Sky Summer dirigida per Jixian Li. Ha dirigit programes televisius per a Phoenix TV, China Central TV i Beijing TV. S’estrena al cinema amb Memorias de China i guanya el premi del jurat del Festival de Marraqueix 2005, i el premi a la pel.lícula de contingut històric més rellevant del Festival de Cinema Històric de La Laguna 2005. També entra a la secció oficial dels Festivals de Toronto i de Rotterdam 2005.
http://www.noticine.com/noticine/secciones/lee_mas.asp?P=7564&Q=3
http://www.planetacine.com/peliculas/1/mchinai260.htm
http://www.eigaotaku.com/noticias/id/10048/