Confesiones íntimas de una mujer

Els cinemes han projectat darrerament algunes pel·lícules amb protagonistes femenines. En destacaré concretament dues: Confesiones íntimas de una mujer, títol traduït que em sembla que no té gaire a veure amb l’original. Aquí la directora Diane Kurys compta amb l’excel·lent actriu francesa Juliette Binoche, per dur al cinema un episodi de la vida de l’escriptora George Sand, la seva peculiar relació, contextuada en un França de principi del segle XIX, amb el jove poeta i escriptor Alfred Musset. Ens arriba més tard que altres interpretacions que hem pogut veure de la Binoche, concretament Chocolat és posterior. La pel·lícula comença amb un teclat que acaba d’imprimir el llibre Confessions d’un enfant du siècle, de Musset, d’on segurament s’ha inspirat, i es centra en la trobada dels dos personatges, la seva tempestuosa relació transformada veloçament a mida que viatgen a Itàlia, i la separació i el retorn a París. La interpretació femenina és impecable, però potser manca aprofundir una mica més en la lluita en què aquest personatge destacà per a fer-se un nom el el món literari masculí de la època.

Cosas que diría con sólo mirarla

L’altra pel·lícula que  ens endinsa en el món d’una sèrie de dones magníficament representades per actrius com Glenn Glose, i una esplèndida Calixta Flockhart, es Cosas que diría con sólo mirar-la dirigida per Gonzalo García, amb un acompanyament sonor magnífic, i  que et fa entrar més enllà de la pell de les diferents protagonistes  que conformen una sèrie d’històries de dones soles,  que es troben en una ciutat que podria ser Los Àngeles, Barcelona o qualsevol ciutat del món. El mèrit precisament consisteix en fer que aquestes històries personals puguin reflectir-ne,  a través de les protagonistes que les interpreten, unes d’autènticament universals, provocades pel dolor, la malaltia, la mort, el sexe, els sentiments...., de la mà d’un director del qual esperem fervorosament poder veure propers treballs.