"La teta asustada"

El simbolisme de Claudia Llosa

La teta asustada s’ha mantingut tres setmanes a la cartellera del Cinema Truffaut de Girona. És la segona pel·lícula de Claudia Llosa, la jove cineasta peruana que viu a Barcelona, i que ha triomfat en el darrer Festival de Berlín. En el seu primer treball, Madeinusa, també amb reconeixements internacionals de prestigi, ja apuntava cap a una obra amb segell original que deixa empremta i aporta un simbolisme captivador.

La teta asustada ens mostra la repercussió que té un fet violent ocorregut a la mare de la protagonista quan encara la portava a la panxa. La violació va arribar–li al sí de l’úter matern amb conseqüències que marcaran l’existència i el caràcter de la noia per sempre.
Amb aquest pretext, Claudia Llosa ens mostra una pel·lícula vital i intimista alhora, on l’evocació és més important que el que es diu, amb una ambientació de l’entorn i uns personatges creïbles, entrant en el seu món amb una tècnica que enganxa.

Aquesta coproducció espanyola-peruana està protagonitzada per Magaly Solier en el paper de Fausta que pateix el mal de “la teta asustada”, una malaltia que es transmet a través de la llet materna de les dones que van ser violades o maltractades en l’època del terrorisme a Perú. La por, l’espant, és una herència i una memòria que es perpetua en aquelles dones i que porta a Fausta a introduir-se una patata a la vagina com a protecció, però els tubercles aprofundiran encara més la pròpia ferida. Claudia Llosa ens convida al viatge cap a l’alliberament, a la cura del dolor amb una proposta realment trencadora amb molts sentits.

http://www.latetaasustada.com/lateta.htm