XXY
Opera prima de Lucía Puenzo
Aquesta pel·lícula que tracta un tema delicat
va obtenir el prestigiós premi de la Setmana de la Crítica
al darrer festival de Cannes.
XXY té la capacitat de mostrar una jove, fantàsticament
interpretada per Inés Efron, a la recerca de la seva identitat
sexual amb un cos que no li posa gens fácil.
Lucía Puenzo aconsegueix, amb una sensibilitat extrema, posar el
públic en la pell dels protagonistes a un nivell de sentiment i
delicadesa admirables.
Àlex és el centre a l’entorn del qual giren els altres
personatges: els seus pares que un dia van decidir refugiar-se en un lloc
aïllat de la costa de l’Uruguai-Ricardo Darín en un
dels seus millors papers dramàtics, el jove Àlvaro que aterra
amb els seus pares per intentar resoldre una possible intervenció
quirúrgica i que es veurà trasbalsat tot ell davant de la
personalitat d’Àlex, l’amic incondicional amb el qual
hi ha hagut una baralla física, l’amiga més jove que
també viu en aquest lloc solitari, els joves d’instint primari
que no respecten res….
La pel·lícula planteja un problema de fons que és
el de l’elecció de la pròpia personalitat quan tens
un cos hermafrodita que no ho facilita gens perquè no quadres dintre
de cap classificació dual home-dona.
Consta que la directora s’ha informat a fons sobre aquest punt,
i amb dades a la mà aposta per una sortida fora de tota convenció.
Lucía Puenzo compta amb el mestratge i recolzament del seu pare
Luís Puenzo i està produïda per Wanda, empresa espanyola
compromesa fa temps amb coproduccions llatinoamericanes.
Amb aquest primer llargmetratge Lucía Puenzo ha recollit remarcables
guardons internacionals.