BIOGRAFIA DE LA FAM
Amélie Nothomb

Editorial Empúries

Amb humor i sinceritat, el llibre de Nothomb explica les experiències d’una nena i la seva vida de rodamón al costat dels seus pares diplomàtics, a través dels països més insospitats. Així, l’escriptora ens condueix des d’un Japó que va mitificar i que va considerar sempre como el seu país d’origen aprenent l’idioma perfectament, fins a Laos que descriu com “el país del res”, passant per Birmània, lloc en el que va descobrir el sentit de la bellesa, una Xina comunista, un Nova York capitalista i un Bangladesh tercermundista. Desplaçaments que no guarden entre ells cap punt de referència, però que en el seu conjunt fan de l’escriptora belga (nascuda al Japó el 1967) el personatge ambigu i paradoxal que coneixem: “Havíem abandonat un planeta por un altre que probablement no estava en el mateix sistema solar” .
La narradora és una nena inconformista i original, de caràcter fort i que sap el que vol malgrat la seva edat. Els seus judicis, divertits, tanmateix expressen la puresa dels comentaris d’un infant innocent que sense por diu el que pensa: “Pequín era molt lletja, el més semblant a un camp de concentració en matèria de formigó”. Malgrat ser una jove indudablement segura d’ella mateixa que es descriu com a pol d’atracció entre les seves companyes d’escola, la narradora no amaga cap dels traumes que va viure durant aquest període de la seva existència. Els canvis sobtats de país li van fer viure forts xocs culturals i polítics que van afectar fins i tot el seu estat de salut. Així patirà asma a Xina, país descrit como “pura sequera”, alcoholisme a Nova York i anorèxia a Birmània (és el que té relació amb el títol).
Reivindica la voracitat i la golafreria en molts camps: fam de llengües, de llibres, d’alcohol, de xocolata, ànsia de bellesa i de descobriments sense fi. Amélie Nothomb té una 'gana absoluta', un desig mai satisfet que sembla no esgotar-se i que ens descriu en totes les seves formes, des de l’èxtasi fins a l’horror, amb dolor, amor, humor i lucidesa, mentre desdibuixa la complicada paradoxa de l’existència.
Amélie Nothomb amb el seu final es pregunta sobre el que queda del món que va conèixer en la seva infantesa. Món que li va donar la vida, la personalitat amb la que s’ofereix a través de les seves novel·les i aquestes ganes d’engolir tot el que l’envolta, que descriu amb passió a Biografia de la fam.