|
EL DIARI LILA DE LA CARLOTA No és una novel·la ni tampoc un diari íntim. És una reflexió fresca i deliberadament crítica d'un món que mostra una realitat discriminatòria. La complicitat de l'àvia i de la Carlota permet a través d'una mirada diferent -amb "ulleres liles"- descobrir la presència quotidiana d'uns models imposats que mantenen la desigualtat. Aplicant la regla de la inversió es deixa en evidència les asimetries que es produeixen o els tòpics que es reforcen: el poder social de la masculinitat, la manipulació de la imatge de la dona, la invisibilitat femenina, la persistència del llenguatge sexista, el desequilibri en les relacions afectives i el món del sentiments. Paral·lelament a les situacions quotidianes de l'entorn de la Carlota, els missatges de l'àvia completen una visió de les dones de la resta del món. Dades estadístiques o situacions duríssimes que defineixen un mapa de pobresa i de violència amb cara de dona. Una realitat que sovint la societat occidental percep com una rutina incòmoda o que justifica per raons culturals. Aquest pot ser el cas del senyor Andreu Satorra del diari Avui que en la crítica del llibre de Gemma Lienas opina que deu néixer impulsat per combatre, des de la barrera estadística, l'anomenada violència domèstica i "vist així s'hauria de dir més aviat El diari negre de la Carlota". Trist i negre comentari. El llibre afegeix, finalment, un breu vocabulari de paraules i frases fetes "la meva filla és valenta com un noi" "histèrica", "ets una nena" "treball reproductiu" que es pot ampliar amb la col·laboració dels lectors i lectores. El diari lila de Carlota deixa clar que a hores d'ara, al nostre entorn, s'ha aconseguit el reconeixement legal però als models socials persisteixen les desigualtats. Cal sensibilitat, consciència i molta energia d'homes i dones per transformar aquesta realitat. http://www.edu365.com/eso/muds/catala/lectures/diarilila/index.htm
|
|
|