UN MERAVELLÓS LLIBRE DE CONTES ÀRABS PER A NENS I NENES
Recollits per Laila Karrouch

Editorial Columna

L'autora de De Nador a Vic, un relat testimoni de la seva infància a Catalunya després d'emigrar del Marroc, ara ha elaborat un recull de contes coneguts dels infants marroquins. Laila Karrouch (Nador, 1977) recorda que els contes amazics tenen un origen oral. Un mitjà de transmissió que es continua mantenint, sobretot, a les zones rurals.
Entre els records d'infància de la mateixa autora figuren els contes explicats per la seva àvia, en llargues sessions, al voltant d'una gran foguera. Allò tan oblidat i llegendari dels contes a la vora del foc, doncs, i substituït en el món occidental per contes a la vora de la televisió, ha estat reviscut per Laila Karrouch, entre la seva mateixa família, en el procés de recollida dels contes d'aquest recull, ja que, d'alguns, ella només en retenia segons quins detalls i personatges, però li calia retrobar la conclusió i, segurament, el to amb què la transmissió oral els feia arribar als seus receptors.
Dos personatges inevitables de la cultura contista marroquina són en Jaha i la Tamza. Protagonistes de molts dels contes, són personatges populars entre els infants marroquins. En Jaha és un xicot que tan aviat es fa el llest com sembla un sòmines. La Tamza, en canvi, és una dona lletja, vella, mala pècora i que sempre pensa quina una en pot fer. Que cadascú busqui els paral·lelismes que vulgui amb personatges similars de la seva cultura o de la seva tradició geogràfica més pròxima.
El recull, editat en cartoné i acompanyat amb il·lustracions d'aire oriental, inclou dinou contes, alguns dels quals tenen una semblança amb referents universals. La majoria, però, parteixen de rondalles del Marroc. La característica d'aquests contes és que es clouen gairebé tots amb una moralitat.
Promeses de bona conducta, inicis d'una nova vida, la reclusió per no patir més vergonyes, la pèrdua de la riquesa per haver parlat més del compte, treballar per la gent pobra i necessitada, l'escarment per no dir més mentides, la bondat com a manera de fer i de ser... És a dir, la veu de la consciència feta conte.