“L’ELEGÀNCIA DE L’ERIÇÓ” MURIEL BARBERY

Premi llibreters francesos 2007
Edicions 62 col·lecció El Balancí núm 569

“Una sonata literària a dues veus”

Sorprèn la presentació d’aquest llibre escrit per Muriel Barbery, nascuda a Casablanca l’any 1969, i actualment professora de filosofia en un institut francès.
Ens imaginem aquest immoble elegant, el número 7 de la Rue Grenelle, perquè tot el bloc de pisos cobra vida a través de les reflexions i observacions de la Renée, (“…qui persegueix l’eternitat recull la solitud.”p.184) la portera vídua de poc més de cinquanta anys, i del diari intercalat de la Paloma, la nena de dotze anys, filla d’un ministre, que viu al cinquè pis.
Totes dues amaguen les seves respectives personalitats a les persones més properes. Els veïns il·lustres del 7 Rue Grenelle només saben de la Renée pel que veuen a l’entrada de la porteria, però a l’estança de darrere, ella llegeix, escolta música i manté vives les seves afeccions per l’art i el cinema, sobretot les pel·lícules japoneses d’Ozu. La família benestant de la Paloma ignora també els seus escrits profunds que solen començar amb un haiku, i les seves obsessions suïcides del començament.
La portera té una gran amiga, la Manuela, una dona portuguesa que treballa per alguns veïns, i sovint prenen te i la fan petar.
La vida de la Paloma i la de la Renée es troben quan arriba el senyor Kakuro i s’instal·la a viure en el quart pis. És el detonant que farà canviar moltes coses. Sorgirà una gran amistat entre la Paloma i la Renée malgrat la diferència d’edats i dels móns als quals pertanyen.
El llibre es converteix en un cant a l’amistat i a la vida i transmet l’emoció que produeix la bellesa i el coneixement. És ple de reflexions sobre la malaltia, la mort, la diferència de classes…i ofereix un retrat sociològic actual a través d’uns quants personatges interrelacionats, que esdevenen entranyables, des del marit que va tenir la Renée i que comprenia aquesta “estranya” afecció seva per la lectura, fins al sense sostre Gegène, que ens brinda el desenllaç insòlit d’aquesta història, perquè, com es diu en algun lloc del llibre, “l’important és què estem fent en el moment de la mort”.
Llegint L’Elegància de l’Eriçó acabes vivint en aquest edifici parisenc i t’involucres en els esdeveniments que els succeeixen a les dues protagonistes. Lectura recomanable que no deixa indiferent.