LES FILLES DE HANNA
Marianne Fredrikson

Ed. 62 Col·lecció de butxaca La Salamandra nº 1

Traducció Pep Julià

La recentment desapareguda (el 12 de febrer de 2007) escriptora sueca va néixer a Göteborg l’any 1927 i és coneguda arreu del món per aquest clàssic que ha estat traduit a més de quaranta idiomes. És autora també d’altres títols no menys interessants com Aus Migratòries, Estimada filla o La història de Simon entre altres,

Llibre interessant perquè a través de tres generacions de dones recorrem la història de la societat de Suècia del s.XX, els seus neguits i reflexions personals i planteja qüestions com l’amor i el paper de les dones.

El llibre va precedit per una breu nota de la mateixa autora on ja ens mostra el seu punt de vista , el pes de les tradicions i la cultura: “…Sobre els pecats de les mares, la Bíblia no diu absolutament res, per més que s’ha de reconèixer que tenen més importància que els dels pares. Les mares transmeten models arcaics a les seves filles, i elles, al seu torn, també tenen filles, i aquestes filles…”

El llibre que he llegit sobre aquesta autora és ple d’anotacions i de marques que m’han cridat l’atenció. A mida que m’he anat endinsant al món de Hanna, Anna i Johanna, descobria també una manera de viure d’una societat que m’és un xic llunyana com és aquesta cultura nòrdica, em trobava amb una prosa que convida a llegir amb fruïció i em familiaritzava amb la gent que envolta els personatges principals com si estigués enmig de la novel.la.
Per altra banda, hi havia quelcom que confluïa, com el tema de la culpa que apareix constantment en la vida de les nostres protagonistes, el pes de les tradicions…
A més a més el text conté una sèrie de notes explicatives a peu de pàgina que són de gran interès.

Des del punt de vista lingüístic també aporta passatges sorprenents com el de la diversitat de matisos a l’hora d’assignar diferents noms a les aigües. Què es podia esperar si no d’un país on l’aigua és omnipresent?

És un bon llibre per acostar-nos a aquesta gran escriptora sueca si encara no ho hem fet.
I per acabar, dues cites triades a l’atzar de la veu i del pensament de les seves protagonistes:
“-Digue’m Hanna, per què s’ha de fer veure que les coses que t’agraden no t’agraden?”
“Vam callar una bona estona, pensant totes dues el mateix: que la violència és un idioma que els homes entenen prou”