SOMNIS I ASSASSINS

Malika Mokeddem
Edicions El Jonc
Col.lecció Veles e Vents 2

Malika Mokeddem és una escriptora algeriana de renom i "Somnis i assassins" la seva primera novel.la traduïda al català.
El relat de la Kenza, la jove protagonista del llibre, és la història potser en part de la pròpia autora, i possiblement la de moltes dones que neixen en una Algèria recent independitzada i no acaben de trobar encara l’escletxa que les ha de reconèixer com a persones.
Kenza creix enmig d’un ambient opressiu ofegat per la presència del pare i la nova família nouvinguda, i l’absència i separació brutal de la mare quan encara no pot ni recordar-la, prossegueix en una joventut on pot desenvolupar els seus estudis, però no aconseguirà perllongar la relació amb l’home-company, quan aquest claudiqui per seguir la tradició familiar de casar-se encara amb la cosina assignada per ordre familiar.
Somnis i assassins és la història flagrant d’una Algèria dels últims anys, amputada pels agents opressors que no accepten ni un gram de respir, de llibertat i de comprensió, a través de la vida d’una dona que viu directament la violència, amb els assassinats dels amics i de gent propera i que decideix fer un viatge a França per trobar i descobrir la seva mare-per descobrir-se ella mateixa-, la presència de la qual li havia estat prohibida. També és un relat d’amor i d’amistat de les dones algerianes, de la vida de l’exili, d’una Algèria que malda per surar i exposar la seva llibertat i pluralitat, un cant a les cultures del Meditarrani, perquè s’apropin, malgrat llurs diferències, com expressa Malika al final del llibre: “Mirades sempre girades cap a l’altra riba? Som afeccions teixides entre el Nord i el Sud. I les onades que acaricien Tunísia, Alger, Orà o Tanger fins i tot ens angoixen més enllà de Marsella, Montpellier i Perpinyà”.
Magnífic el passatge dels teixits i les teles amb nom especial segons les seves característiques perquè com comenta sàbiament la tia Aïcha: “...en la nostra misèria d’abans, només teníem això; paraules al vent de les veus. No veníem res. Bescanviàvem queviures i històries. Històries per viure...”
Finalment dir que el llibre és ple de referències que aclareixen algunes paraules que s’han deixat escrites en la llengua original i que n’enriqueixent el contingut. Lectura recomanda.