LA MEITAT DE L'ÀNIMA

Carme Riera
Premi Sant Jordi 2003
Cercle de Lectors i Edicions Proa

“És una tasca més àrdua honorar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres. La construcció històrica es consagra en la memòria dels que no tenen veu”. Aquesta és la cita, manllevada del monument a Walter Benjamin a Portbou, amb la qual s’acaba pràcticament la darrera i magnífica entrega literària de l’escriptora Carme Riera, i que tradueix plenament l’intent d’esbrinar què va passar amb la vida de Cecília Balaguer/Cèlia Ballester? morta de forma misteriosa després de donar els darrers senyals de vida a l’estació de tren de Portbou l’any 1959.
El llibre ens remet a una època -la de la postguerra-, on la comunicació epistolar -en aquest cas, cartes d’amor- era fonamental i bàsica entre les persones properes en sentiments i distanciades geogràficament. A aquesta fórmula es contraposa la utilització actual d’internet que empra l’autora per a il·lustrar moments del passat.
Per un atzar imprevist, a la narradora li arriben, miraculosament conservades, unes cartes escrites per la seva mare que la trasbalsen de cap a peus, la faran anar a buscar aquesta altra “meitat de l’ànima” desconeguda i que s’entreveu a partir d’aquests escrits, i que la deixaran al final plena d’interrogants oberts.
El llibre està escrit magistralment amb una tècnica que converteix qui l’està llegint, en còmplice de les mil i una investigacions al detall, que la filla de Cecília -narradora- duu a terme per aclarir un passat inèdit i aclarir-se ella en el present.
És també un homenatge a la vida de les dones compromeses o no, i els seus diferents destins -impensats i injustos- per culpa de la guerra, i una reivindicació clara de recuperar la memòria històrica i actuar a favor dels greuges que encara hi ha pendents.
La documentació i la recerca a través de persones amb noms reals és acurada i minuciosa i converteixen La meitat de l’ànima en una novel·la a cavall entre la novel·la històrica i policíaca, amb una anàlisi psicològica contundent, com evidencia la dualitat i les contradiccions que es donaren probablement en la Cecília.
El ventall de possibles finals que s’entreveuen a l’acabament és una bona fórmula on es deixa ben clar que l’amor, l’odi i la venjança poden caminar frec a frec entre els mateixos personatges.