PARAÍSO INHABITADO

Ana María Matute

Ed Destino Barna 2008

”Potser la infantesa perduri més enllà de la pròpia vida” A.M. Matute

És el darrer regal de la “Maga”, el viatge a la pròpia infantesa fins l’esclat de la Guerra Civil, talment com si obrís el calaix on s’apilonen els records que ens retornen les vivències del passat, Ana María Matute descabdella el fil d’Adriana, la protagonista, fins als dotze anys, amb una minuciositat que ratlla la dissecció.
Hi ha un unicorn a la portada del llibre, i aquest ésser màgic i altres de la literatura clàssica infantil i juvenil teixeixen l’ordit d’aquest obra.
El domini narratiu i l’expert ús del llenguatge de l’escriptora, dóna al relat una intensitat que es manté des de l’inici fins a la darrera pàgina del llibre. És també el retrat d’una època, els anys anteriors a la guerra, la descripció d’un món i d’uns personatges que desaparegueren quan ella agafa aquell tren amb la tia Eduarda i entra d’alguna manera a l’òrbita dels adults.
Es converteix, pel seu tractament, en un homenatge a les dones treballadores del seu entorn immediat, la “Tata” María i la cuinera Isabel, i a tot un reguitzell de personatges quotidians que van des de la bugadera, passant pel peixater o el xofer, entre molts altres.
La llum, els colors, la foscor, els silencis, les olors, les ombres...són els decorats que matisen el despertar a tota una sèrie de sentiments d’aquesta nena invisible per a la seva família els primers anys i que li deixaran, germana gran, germans bessons, mare absent i pare enyorat, una empremta inesborrable.
Hi ha encara un cant a l’amistat vestit de màgia i més tard tenyit d’enamorament, quan apareix Gavrila, i un no gaire ben parat retrat dels dies escolars. Hi trobem el refugi als paradisos on vola la imaginació, el saló dels Gegants a les nits, l’habitació dels armaris o l’habitació fosca dels càstigs, però també hi ha el terrat obert a un cel infinit on s’aprèn gairebé a volar.
Llegint Paraíso, es té la sensació d’un viatge de retorn a un paradís ara no habitat, però que ens el fa possible el record minuciós, l’observació implacable dels comportaments humans propis i aliens, la curiositat d’aquesta lectora incansable d’històries meravelloses, que ara ens en regala una fora de sèrie.

http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/matute/home.html