La campanya internacional a favor d'aquesta dona va convertir el cas en un debat sobre la llei islàmica

REDACCIÓ l LAGOS

Un tribunal islàmic d'apel·lació va refusar per "defectes tècnics" la condemna a morir lapidada dictada contra la nigeriana Amina Lawal, mare de cinc fills, per haver quedat embarassada després de divorciar-se. La dona ha estat absolta gràcies a la gran campanya internacional que es va orquestrar al voltant del seu cas, tot i no produir-se la unanimitat entre els cinc jutges que formaven el tribunal que va revisar la sentència dictada el març de l'any passat.

En primera instància, Amina, que està divorciada i té 31 anys, va ser condemnada a ser enterrada fins a les aixelles i apedregada fins a morir. El seu cas va arribar a judici després de ser denunciada pels seus veïns quan va parir el seu cinquè fill sense estar en aquells moments casada.

Si el tribunal no hagués anul·lat la sentència, Amina hauria sigut la primera persona que morís lapidada després de la introducció l'any 2000 de la xara, la llei islàmica, en dotze Estats del nord de Nigèria on hi ha majoria musulmana. La polèmica al voltant d'aquest cas va convertir el procés d'Amina en un judici contra la xara, tot i que els advocats de la
defensa van intentar no posar en qüestió la llei musulmana. Els lletrats van al·legar que la nena va ser concebuda abans d'entrar en vigor la xara i que l'embaràs va ser el resultat d'un "embrió dorment", una figura reconeguda per la llei islàmica, i que va ser fecundat quan Amina encara estava casada amb el seu segon marit.

El pare, absolt

El presumpte pare de la nena, Yahaya Mohamed, que segons Lawal havia promès casar-se amb ella, va ser absolt per "manca de proves". El veredicte d'absolució va ser rebut amb alegria per les organitzacions de defensa dels drets humans. Previsiblement també serà ben rebut pel govern de Nigèria la imatge internacional de la qual es va veure molt perjudicada per l'aplicació de la llei islàmica. El president nigerià, Olusegun Obasanjo, un cristià nascut al sud del país, va manifestar aquest dimecres a Nova York que el seu govern no permetrà que ningú sigui lapidat fins a la mort.
Diverses organitzacions nigerianes ja han qüestionat la validesa de les sentències pronunciades pels tribunals islàmics per ser "contràries a la Constitució del país". Tot i així, ahir mateix es va fer pública una altra sentència d'un d'aquests tribunals que ha condemant un home a morir lapidat pel delicte de sodomia. I encara hi ha dues condemnes a mort per lapidació pedents d'execució. El primer cas que va saltar a l'opinió pública va ser el de Safiya Hussaini, acusada també d'adulteri, i que va ser absolta per un tribunal d'apel·lació el març de l'any passat, el mateix mes que Lawal va ser condemnada en primera instància.

Des que va ser implantada la xara, alguns condemnats han rebut càstigs cruels com fuetades i amputacions de membres i fins i tot un va morir a la forca. Les amputacions es practiquen quan els reus són convictes de robatori.
La implantació de la xara ha creat una gran divisió a Nigèria, el país més poblat de l'Àfrica, amb 130 milions d'habitants, la meitat dels quals, els que viuen als Estats del Nord, practiquen l'islamisme i l'altra 50% religions cristianes i animistes. Els conflictes religiosos han provocat greus enfrontaments com els que es van produir durant l'any 2000 en els Estats del nord on van morir quasi 2.000 persones i moltes cases i temples van ser cremats. L'any passat van morir 200 persones quan els musulmans es van oposar a la celebració a Nigèria del concurs de Miss Món.