El seu llibre 'La mística de la feminitat' va ser un impuls clau en el camí de la igualtat

Idoya NOAIN l Nova York

La lluita per la igualtat entre sexes va perdre dissabte una de les seves icones. Betty Friedan, la nord-americana que amb la publicació el 1963 de La mística de la feminitat va encendre la metxa del moviment feminista contemporani, i que va ajudar a fundar l'Organització Nacional de Dones dels EUA, va morir a casa seva, a Washington, per una fallada cardíaca. Aquell dia, aquesta dona nascuda a Peoria (Illinois), feia 85 anys.
Considerat un dels llibres d'assaig més influents del segle XX, i gens indiferent a la polèmica, La mística de la feminitat va ser la primera obra de Friedan. El llibre va començar sent, el 1957, un treball de sondeig entre les seves companyes de l'Smith College, on Friedan es va graduar summa cum laude en Psicologia. Va néixer amb la intenció de provar un mite estès acabada la segona guerra mundial: que l'educació universitària allunyava les dones del seu paper d'esposes i mares.

EL PROBLEMA SENSE NOM

Estenent el sondeig a graduades en altres universitats, i gràcies a les entrevistes fetes a centenars de dones, Friedan va descobrir el que denominaria "el problema que no té nom": una dolorosa falta de satisfacció entre el gènere femení. En aquesta insatisfacció s'incloïa ella mateixa, una mestressa de casa casada, amb tres fills i una vida establerta als suburbis de Rockland County, a l'estat de Nova York.
La publicació del llibre va ser rebuda amb tota mena de reaccions per part dels crítics, des de l'escàndol fins a les lloances discretes. No obstant, entre els lectors, l'acceptació va ser impressionant i Friedan va començar a organitzar la fundació de l'Organització Nacional de Dones, que va presidir fins al 1970. Un dels seus primers actes va ser la vaga de les dones per la igualtat, el 1970, en diverses ciutats dels EUA.
El treball i la lluita de Friedan no van estar absents de controvèrsies, i no només pel seu fort temperament. Dins del moviment feminista es va criticar que centrés la seva obra i els seus esforços majoritàriament en dones blanques, casades i de classe mitjana, i ignorés les negres, d'altres minories o d'orientacions sexuals no heterosexuals. Fins i tot se la va titllar de "retrògrada" per defensar que les dones podien i havien de viure en associació amb els homes.

MALTRACTAMENTS

També la seva vida personal va tenir aspectes controvertits. En el seu llibre autobiogràfic Life so far va acusar Carl Friedan, amb qui va estar casada entre el 1947 i el 1969, d'haver-la maltractat físicament, cosa que ell, que va morir el desembre passat, sempre va negar. "Sóc la víctima innocent de l'atropellament d'un conductor temerari que ataca salvatgement tot el gènere masculí", va manifestar ell a la revista Time.
Friedan va escriure altres llibres, com The second stage i The fountain of age, però serà recordada com la mestressa de casa dels suburbis que va iniciar una revolució amb la seva primera obra, de la qual The New York Times ahir escrivia: "Poques vegades un sol llibre ha estat responsable d'una transformació social tan espectacular, tumultuosa i contínua".