Clàusules per la integració laboral de les dones

JOAN OLLER l Girona

Els agents socials constaten que no n'hi ha prou amb textos no discriminatoris i que calen disposicions d'«acció positiva» Les dones en el mercat de treball suporten nivells de segregació «alts» i més temporalitat que els homes, i no tenen serveis socials de qualitat i assequibles per a l'atenció dels fills o de les persones dependents que tenen a càrrec, la qual cosa limita el seu desenvolupament professional. Així ho exposa un document sobre la igualtat d'oportunitats entre homes i dones que els signants de l'Acord de la Negociació Col·lectiva (ANC) del 2003 -CCOO, la UGT i CEOE-CE-PIME- han inclòs en aquest text. Sindicats i patronals han constatat que, malgrat les bones intencions i els textos no discriminatoris, per a l'equitat laboral entre gèneres calen clàusules d'«acció positiva» per fomentar la incorporació de les dones.

Els agents socials han constatat que la participació de les dones en el món laboral no segueix el ritme necessari per aconseguir els objectius sobre les taxes d'ocupació marcades en el Consell de la Unió Europea que es va celebrar a Lisboa l'any 2000. Ni les iniciatives per reduir les diferències salarials entre homes i dones són suficients per eradicar el problema. La igualtat d'oportunitats en l'accés a la feina encara és el primer factor de segregació laboral de les dones. Les organitzacions empresarials i sindicals han considerat que a través de la negociació col·lectiva i l'anomenat diàleg social poden fer una important contribució per modificar l'escenari actual i avançar en l'objectiu de corregir les desigualtats que hi ha entre les condicions laborals d'homes i dones.

Els sindicats i les patronals han analitzat exhaustivament nou convenis col·lectius i n'han revisat deu més per exemplificar com condicionen algunes clàusules dels acords la participació de les dones en el món laboral, i també com solucionen altres situacions susceptibles de generar discriminació a la feina. Discriminació indirecta Les modificacions legals en matèria d'igualtat de gènere han estat constants en els últims anys, tant a l'Estat espanyol com a la resta de la UE. En l'àmbit europeu, l'avenç més recent s'ha produït amb la directiva comunitària 73/2002, relativa al principi d'igualtat de tracte entre dones i homes en l'accés a la feina, a la formació, a la promoció pofessional i a les condicions de treball, i que inclou, entre altres modificacions legals, les definions de discriminació directa i indirecta, i també les definicions d'assetjament psicològic i sexual.

Els agents socials coincideixen que les formes de discriminació laboral envers les dones que es poden produir en el marc dels convenis col·lectius són de caràcter indirecte, i que les de caràcter directe són més residuals, si es fa una observació simple del text dels convenis. Però les indirectes són, peraltra banda, molt més difícils de constatar. L'anàlisi dels dinou convenis col·lectius destaca entre la redacció dels acords el que s'anomena «bones pràctiques»,unes propostes antidiscriminació i altres clàusules positives que s'adrecen als negociadors de convenis per tal que les adoptin com a referència en les negociacions particulars. Les clàusules que s'han recollit a tall d'exemple -algunes de les quals són al quadre adjunt- no són les úniquesque hi ha, ni necessàriament les millors, ja que amb l'estudi només s'ha revisat una petita part dels milers de convenis col·lectius oficialment registrats. D'altra banda, s'ha constatat que en algun conveni conviuen aquestes «bones pràctiques» amb altres clàusules que dificulten la igualtat perraó de gènere i/o representen desfasaments amb relació a la legislació vigent en matèries com la conciliació de la vida laboral i familiar o la prevenció de riscos.

La comissió de seguiment de l'acord de la negociació col·lectiva subratlla la necessitat que, com a «bona pràctica», els negociadors incloguin clàusules que contribueixin a l'avenç de la igualtat professional entre homes i dones, unes disposicions que predisposin a la igualtat d'oportunitats en ocupació, formació, promoció i desenvolupament laboral; que dones i homes rebin la mateixa retribució per feines del mateix valor, i que les condicions laborals siguin adequades pera tots. Els agents socials aconsellen la inclusió de clàusules generals d'igualtat de tracte en els convenis col·lectius del 2003, per tal de combatre no només la discriminació de la dona sinó la d'altres col·lectius en el moment d'accedir a un lloc de treball, com és el cas dels joves, els immigrants o els discapacitats. Els interlocutors socials també defensen els mateixos drets per als treballadors amb contractes a temps parcial i temporal, en relació amb els que tenen els que són contractats a jornada completa o indefinida.