Incompliment de contracte

Tot i la seva incorporació massiva en el món educatiu i laboral, a la dona li continua faltant feina remunerada -el seu índex d'atur dobla el de l'home- i li'n sobra de domèstica, ja que la contribució masculina en aquest àmbit no deixa de ser modesta.

CARME VINYOLES l Vilaweb

Promogut per l'article 14 de la Constitució, que prohibeix la discriminació per raó de sexe, ens trobem davant d'un contracte que avança en la teoria cap al respecte als principis i les lleis que l'ordenen, però que en la realització pràctica es vulnera de manera tan flagrant que el resultat no es pot considerar satisfactori. Parlem de la igualtat de drets entre homes i dones, és a dir, de la plena incorporació de les dones a una societat que no s'hauria de tenir per democràtica si no és capaç d'oferir les mateixes oportunitats a totes les persones que l'integren. I en aquest sentit, malgrat els avenços assolits i els molts textos legals aprovats en els últims anys -com per exemple els quatre plans d'actuació impulsats per la Generalitat del 1989 al 2003-, el camí que queda per recórrer és molt llarg i sobretot tan ample com nombrosos són els agents que hi estan implicats, des de l'administració fins als sectors productius, sense oblidar la ciutadania a títol individual. Repassem ara els principals escenaris de l'incompliment, el professional-laboral, el domèstic i el polític, indicatius tots tres de la necessitat d'acompanyar el reconeixement formal de la igualtat de gènere d'importants canvis en els hàbits socials i personals que el converteixin en real.

Més atur i menys salari

L'accés massiu de la dona en el món educatiu i laboral constitueix, sense dubte, l'exemple més característic de la seva participació en l'espai públic, impensable fa decennis, quan la doctrina del Movimiento la reduïa, amb la pata quebrada, a l'àmbit de la casa i no la considerava apta ni per als estudis superiors ni per ocupar llocs de responsabilitat. La realitat s'ha encarregat de desmentir a mitges (!) aquesta estrafolària teoria: ara mateix, a Catalunya, a l'Estat espanyol i als països desenvolupats en general, les primeres de la classe en totes les facultats -excepte la de Matemàtiques i d'Enginyeria- són dones, segons l'últim informe anual d'educació de l'OCDE. Una dada més concreta relacionada també amb la creixent feminització de la universitat: a Barcelona i fins als 44 anys hi ha més dones amb títols universitaris que homes, un fet que adquireix proporcions molt elevades en la franja d'edat compresa entre els 18 i els 29 anys, en què hi ha un 27% de dones i un 15% d'homes amb la carrera acabada. (Enquesta metropolitana del 2000). Semblaria demostrada, per tant, la competència intel·lectual de la població femenina.

Però parlàvem d'una refutació parcial de la llegenda franquista i és que aquest notable esforç formatiu no acaba d'obtenir les expectatives professionals que li corresponen, com si encara persistís la vella desconfiança sobre la capacitació de les dones. Exagerem, però no tant: malgrat l'augment espectacular de la seva taxa d'activitat i d'ocupació, l'atur les castiga pràcticament el doble que als homes: el 13,04% enfront del 6,64%, a Catalunya; i el 16,47% enfront del 8,06%, al conjunt de l'Estat. (A la UE la distància es manté, si bé escurçada: el 8,8% enfront del 6,6%.) D'altra banda, un cop incorporades a un mercat de treball cada vegada més flexible, suporten més precarietat i un índex de temporalitat dels seus contractes molt superior. (En aquest sentit, l'acomiadament d'embarassades és una pràctica difícil de provar.)

Les diferències retributives, entre el 20% i el 30%, constitueixen un altre cas de discriminació tot i que estan prohibides per llei. Un estudi de la Fundació Bofill revela que les dones cobren el 30% menys que els homes, a causa en part de la seva concentració en feines poc qualificades o en categories inferiors, una situació que es detecta en les administracions públiques. Però el greuge més fort prové de l'empresa privada, on perceben el 20% menys de salari pel mateix lloc, categoria, antiguitat i nivells d'estudis. Posem números absoluts als percentatges: el sou mitjà d'un home era de 291.656 pessetes l'any 2000 i el d'una dona de 205.340. (Dades de l'Institut Català de la Dona). La discriminació positiva, a favor d'ells, també es tradueix en l'escassa presència de dones en els escalafons alts de les empreses. Segons la conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, a Catalunya hi ha 53.714 empreses amb 68.640 executives, de les quals el 9% en presideix alguna, un 1% en són directores-gerent i un 54% administradores.

A casa no hi ha atur

Allà on la dona no té problemes d'atur és a casa, on -per més en desús que estigui l'expressió- continua sent l'autèntica mestressa, encara que també treballi a fora. L'estudi Panell de desigualtats socials a Catalunya 2002, elaborat per la Fundació Bofill a partir d'entrevistes a components d'unes 2.000 famílies, posa de manifest que són elles les que continuen assumint la major part de les tasques domèstiques (s'encarreguen del 72%) i l'atenció als fills i a les persones grans. Només una de cada deu parelles assegura que es reparteix la feina de manera equitativa.

És curiós apreciar, d'altra banda, com la discreta contribució masculina en aquests afers és magnificada pels homes enquestats -el poc temps que hi dediquen els sembla moltíssim- perquè la diferent percepció que en tenen els uns i les altres (elles parlen de la doble jornada), revela que el repartiment sexista de rols és un costum encara molt arrelat. En aquest sentit, a més de l'acord personal que ha de saber establir la parella en termes d'igualtat, s'ha de valorar el paper important i negatiu que hi juga la falta d'implantació de polítiques per afavorir la conciliació entre la vida professional i familiar com horaris flexibles, setmana laboral reduïda, vacances no pagades, serveis de guarderia. Només un 20% de les empreses catalanes s'hi comprometen, segons un recent informe de Núria Chinchilla, directora del Centre d'Investigació de Treball i Família de l'IESE. (En canvi el personal de les administracions públiques es pot acollir a les mesures previstes per la llei del 25 d'abril del 2002).

La democràcia paritària

La participació de les dones en els àmbits de decisió política ha avançat també de manera visible els darrers anys. En termes generals, després de cada convocatòria electoral progressa lleugerament la presència de regidores, alcaldesses, diputades, i també de directores, conselleres, ministres, secretàries i subsecretàries, però s'és lluny encara d'arribar a la paritat, que se situa sobre el 40% de representació. Els quadres que publiquem en aquesta plana mostren el percentatge de parlamentàries per comunitats, i Catalunya no apar
eix pas com de les primeres (de fet, per sota només hi ha Múrcia). També indiquen que exceptuant els països nòrdics, la UE en conjunt no aprova l'assignatura si es tracta de valorar el percentatge d'eurodiputades. I després del nostre 16-N? Tot dependrà dels resultats, però un cop tancades les llistes, el PSC i ICV són els partits que més dones hi incorporen (45,9% i 40% respectivament), seguits del PP (34,1%), ERC (28,1%) i CiU (26,6%).