La prostitució és un entrebanc per a la igualtat entre homes i dones

Martí GIRONELL l Barcelona

Aquest estiu moltes persones estaran pendents del mundial de futbol que es farà a Alemanya. Arran de l'esdeveniment esportiu, són molts els sectors que esperen fer l'agost, i no només els de sempre, els del ram de l'hostaleria i del turisme. De tots els sectors que se'n beneficiaran, dels 36 milions d'espectadors que segons l'organització del mundial viatjaran a Alemanya, n'hi ha un que encara tindrà més beneficis, més dels que ja sol tenir durant la resta de l'any. Un que funciona sense necessitat d'incentius esportius d'aquesta mena. Em refereixo al negoci del sexe. A Alemanya, durant el mes que duri el mundial, hi arribaran centenars de milers d'aficionats d'arreu del món per animar la seva selecció. Però també està previst que hi arribin milers de dones. Dones, noies o nenes en algun cas, la majoria procedents del centre i l'est d'Europa i del nord d'Àfrica. Arribaran a Alemanya per força, obligades. Molt poques ho faran de motu proprio i per la seva voluntat. La seva feina serà la de vendre's el cos: prostituir-se. Se n'hi esperen més de quaranta mil, segons organismes internacionals que vetllen pels drets humans en general i de les dones en particular.

Aquest col·lectiu, les autoritats alemanyes i les organitzacions no governamentals que van apostar per la legalització de la prostitució ja s'han exclamat enèrgicament per l'obscena perspectiva que s'obre per a proxenetes i traficants de dones, que ja es freguen les mans. Se'ls gira molta feina; saben que el seu negoci té molt de mercat, un mercat que fa servir les dones com un producte de consum masculí. La prostitució s'ha convertit en un gran negoci gràcies a la globalització i, sobretot, per culpa de l'extrema i urgent necessitat que tenen moltes persones de trobar una via per fugir de la pobresa i de la falta d'oportunitats al seu país. Els traficants de dones van pel món buscant -i faré servir el llenguatge que utilitzen- «cossos» perquè els interessa renovar el seu mercat. Un mercat regit també per la trista llei de l'oferta i la demanda, però amb el sàdic afegitó que demanda a crits poder oferir diversitat i novetats constantment. Allò que ells en diuen «carn fresca» o «carn tendra».

No en va, i davant d'aquesta situació que se'ls presenta, es justifiquen dient que han d'oferir garanties als que volen omplir els grans prostíbuls que s'han aixecat per a l'ocasió. Fan referència a les grans instal·lacions -alguna, de més de 3.000 metres quadrats- que s'han muntat al costat dels grans estadis de Berlín o d'Hamburg, per exemple. Uns macroprostíbuls annexos als camps de futbol que estan preparats amb dutxes, habitacions, aparcament, restaurant i màquines de preservatius. Tot això, al costat mateix d'unes graderies que seran plenes com un ou d'aficionats que hi hauran anat a veure un Argentina-Brasil, un Anglaterra-França o un Espanya-Itàlia. I suposen que n'hi haurà que voldran més diversió, encara. Alemanya, seguint les passes d'Holanda, fa només quatre anys que ha legalitzat la prostitució. Però lluny de regular i fer més transparent l'ofici més vell del món, el que ha propiciat ha sigut una arribada massiva de professionals del sexe que enganyades o no es creuen els proxenetes, que els prometen la il·lusió d'una vida millor que mai podran aconseguir.

Precisament, per evitar aquests comportaments denigrants i indignants, la UE i el Parlament Europeu han fet una crida desesperada des de fa mesos. Una exigència a dos nivells adreçada a dos estaments: l'esportiu i el governamental; als 32 països participants en el mundial, al Comitè Olímpic Internacional, a la FIFA i a la UEFA perquè condemnin públicament i des de la gespa dels camps de futbol l'apologia de la prostitució, i als governs dels països d'origen de les noies, com també als països de trànsit i als de destinació, que s'impliquin i que cooperin conjuntament per mirar d'eradicar ja no la prostitució forçada, sinó el tràfic de persones. Es vol evitar que els ciutadans, però sobretot les ciutadanes, dels països menys desenvolupats es converteixin en el planter de prostitutes dels països rics dins de la mateixa Unió. A

més d'aquestes dues línies d'acció europarlamentària, n'hi ha una altra, no menys important: la de la societat civil. Gràcies a l'activitat d'organitzacions de defensa dels drets de les dones, durant els dos mesos que es calcula que la indústria Alemanya de la prostitució creixerà ostensiblement, hi haurà campanyes per sensibilitzar els ciutadans sobre aquesta situació. Amb lemes com els que ja són base de llei a Suècia i que recorden que la prostitució és un fenomen social no desitjable perquè entre altres factors és un entrebanc per a la igualtat entre homes i dones. No es tracta, doncs, com diria aquell, de marcar un gol a la prostitució. Es tracta de no ser campions en hipocresia.