L'actriu nord-americana premiada amb quatre Oscars, va dedicar tota la seva vida al cinema

Les autoritats de la ciutat de Connecticut i l'administradora dels seus béns, Cynthia McFadden, informaven que una de les estrelles més glamuroses que va fer carrera durant sis dècades a Hollywood, moria ahir a les set de la tarda. Una notícia que trasbalsava els EUA quan a mitjanit la feien pública les cadenes de televisió nord-americanes, ja que per a molts Hepburn simbolitzava un dels últims baluards del Hollywood daurat.

Tot just feia un mes que havia complert els 96 anys, tot i que ja feia temps que havia aparcat la seva activitat més enllà del cercle íntim d'amics i familiars. La seva carrera d'actriu està avalada per quatre Oscars: Glòria de un dia (1933), Endevina qui ve a sopar (1967), El lleó a l'hivern (1968) i En el estanque dorado (1981). Des de fa més de deu anys patia la malaltia de Parkinson, i, tot i que s'havia apartat dels actes públics i de la vida social, havia continuat treballant. El 1981, quan els signes de la malaltia ja eren evidents, va protagonitzar En el estanque dorado; el 1983 va intervenir a la comèdia La última solución de Grace Quigley; i el 1994, a Un asunto de amor, amb Warren Beatty i Annette Bening. Sentiments contradictoris Hepburn sempre havia despertat sentiments contradictoris en l'ambient de Hollywood pel seu caràcter liberal, una personalitat indomable i un especial sentit de l'humor. Va explicar la seva vida a l'autobiografia Yo misma (1991) i va tornar a l'actualitat gràcies a un altre llibre: Barbara Leaming va descobrir a Katharine Hepburn la relació amorosa de l'actriu amb el director John Ford. El llibre també resol els dubtes sobre el dia del seu naixement: va néixer el 12 de maig, però l'abril del 1921 el seu germà Tom es va suïcidar i ella va adoptar la seva data de naixement, el 8 de novembre.

Un secret que no es va desvelar fins bastant temps més tard i que va ajudar a augmentar encara més, si és possible, el caràcter llegendari d'una vida tan enlluernadora com complicada. L'actriu, protagonista d'una discreta i apassionada relació sentimental amb Spencer Tracy, un home catòlic i conservador amb qui semblava que no havia d'encaixar, va tenir una vida complicada i fins i tot va ser acomiadada d'alguns escenaris de Broadway a causa del seu caràcter poc mal·leable. "Hi ha molta gent que creu que he tingut una vida fantàstica. No és veritat. A més de viure amb austeritat, de no agradar-me les festes i de ser fidel a la memòria d'un únic home, m'ha faltat una cosa fonamental: una llar", reconeix a l'autobiografia. La relació sentimental entre Hepburn i Tracy va durar 26 anys i va estar condicionada per la negativa d'ell a abandonar la seva esposa invàlida. La relació professional va portar-los a fer deu pel·lícules on tots dos exterioritzaven una mena de magnetisme personal que traspassava la pantalla -La mujer del año (1942), Sin amor (1945), Mar de hierba (1947), El estado de la unión (1948), La costilla de Adán (1949), La impetuosa (1952) i Endevina qui ve a sopar (1967), últim film de Tracy.

Fora dels cànons El seu caràcter tossut la va dur a canviar l'ideal de bellesa femenina que imperava al Hollywood dels anys 30 i 40 fins al punt de ser qui va popularitzar a la pantalla gran que les dones portessin figurativa i literalment els pantalons. Segurament la suma d'un físic fora dels cànons imperants al Hollywood daurat i una personalitat també fora de les pautes més convencionals va enamorar alguns dels homes més cobejats del setè art del segle passat com ara els directors John Ford i George Stevens, magnats del cine com Howard Hughes i actors com Spencer Tracy, que si bé cap d'ells no encaixen en la definció clàssica de galants, sí que tenien una àurea mítica al captivador Hollywood. Es vantava de no haver-se sotmès mai a les exigències de la totpoderosa indústria del cinema, que la volia canviar. Ella va ser fidel a allò que creia fins al final, mantenint-se sempre al marge dels grans corrents. El seu amic, el realitzador Frank Capra, va dir d'ella: "Hi ha dones i a més hi ha la Kathe. Hi ha actrius i actrius, i a més hi ha Hepburn". Amb la recent desaparació del galant Gregory Peck i ahir de Katharine Hepburn, segurament Hollywood perd als últims membres de la seva reialesa més consistent.