SEFA AMELL COMAS,

Col·lectiu de Dones en l'Església.

Pr.: Sefa, sabem que tu participes activament en el grup "Dones per l'Església", ens pots explicar breument qui sou, què feu i què voleu?

S.A.: Som un grup de persones de diferents opcions de vida i professió, inquietes i sensibilitzades per la situació de les dones en el sí de l'Església i de la societat, en les quals descobrim una manca de coherència amb el missatge evangèlic, que volem viure la fe de manera adulta i responsable, amb esperit lliure, crític i constructiu. El nostre treball està encaminat a desbloquejar la situació marginal en que l'Església manté les dones i que contrasta negativament amb els avenços del nostre temps.

Pr.: Us considereu un moviment feminista dins l'Església?

S.A.: Sí, som un moviment feminista. Femenines ho som totes les dones, però per ser feminista cal voluntat expressa per exercir de dona com a persona total, amb totes les capacitats reconegudes i plena autonomia.

Pr.: A moltes parròquies es nota un gran protagonisme de les dones, que després no té cap paral·lel·lisme en la jerarquia eclesial o en la seva presència pública. Quin és el paper de la dona avui dins l'Esglèsia catòlica?

S.A.: El 82% de la feina que fa l'Església a Catalunya, en realitat la fan les dones. Però en l'església hi ha clergat i laicat. Només té potestat de decisió el clergat. Dins del laicat es reprodueix la situació de la societat, on les dones fan la feina però no obtenen reconeixement.
Ara per ara el paper de les dones és el del servei sense reconeixement. Un home solter o casat que faci un servei pot arribar a ser reconegut i nomenat diaca. Una dona per molt que faci mai ho serà.

Pr.: Creus que l'Església catòlica té en compte els Drets Humans pel que fa a igualtat d'oportunitats per raó de gènere?

S.A.: La Conferència de Pequín va deixar clar que qualsevol discriminació per raó de sexe va en contra dels DDHH. Tot el que acabo de dir constitueix una clara discriminació per raó exclusivament de sexe.

Pr.: Des del teu lloc en l'Església, experimentes avanços en el reconeixement del paper de la dona?

S.A.: Tot i les dificultats que la jerarquia posa a l'avenç de les dones en l'àmbit eclesial, és evident que, en les bases, cada vegada està més estesa l'opinió que cal un reconeixement decidit de la igualtat fonamental d'homes i dones en el pla de Déu, que ens va fer a imatge seva, home i dona.

Pr.: L'Església, com a institució, sembla poc democràtica. La dona hi sembla marginada. A més aquest temps semblen ben poc favorables a la renovació des de dins. Com creus que cal plantejar la seva adaptació en el món modern i, en concret, la igualtat de gèneres?

S.A.: L'Església no és democràtica nomès en alguns nomenaments dins dels monestirs o en el conclave per elegir Papa. Ella mateixa es declara una institució jeràrquica. Va ser instituïda seguint els patrons que regien el món: la monarquia. Ara sembla que això és voler diví, quan en realitat va ser conveniència humana. És evident que cal un posar-se al dia decidit, com va significar el Concili Vaticà II, que més tard no es va dur a la pràctica, i per això ara, en lloc d'anar endavant anem endarrera. L'Església ha d'acceptar la sexualitat humana com a do de Déu. La democràcia com a millor
sistema de funcionar. El diàleg i les diferents opinions com a una riquesa que cal respectar. La paritat dels gèneres com a indefugible.......

Pr.: Què en penses de l'escrit del Fòrum Joan Alsina als bisbes catalans sobre la petició de democratització i obertura de l'Església, que inclou el sacerdoci femení i el celibat optatiu?

S.A.: Després del que he dit em sembla que s'entén que hi estic d'acord. Considero molt important el pas que han donat aquests capellans dient allò que pensen, amb senzillesa. Seria molt bo que altres capellans d'altres diòcesis, d'on siguin, també es manifestin. A l'església li sobra molta por, a tots els nivells.

Pr.: Es parla de que el Catolicisme està en crisis -sobretot en els països més desenvolupats- no hi ha gaire vocacions i pocs feligresos. Penses que hi té alguna cosa a veure el tracte discriminat per qüestió de gèneres? És possible un canvi?

S.A.: Els principis de la Revolució Francesa, igualtat, fraternitat, llibertat no han arribat a calar en l'església, encara que siguin plenament evangèlics. La gent del nostre segle, la gent d'ara, sigui gran o jove, a occident, viu en un ambient de llibertats democràtiques i d'igualtat, o en camí d'igualtat, entre els gèneres. Valora la sexualitat, la veritat, la solidaritat, la gratuïtat... que són valors predicats per l'església i alhora poc exercits per ella mateixa. Què vol dir això? doncs que li manca credibilitat i la gent no es sent atreta per l'esglèsia. Els canvis sempre són possibles. A l'Evangeli es predica la "conversió" que vol dir deixar allò vell i inservible i començar de nou. Però són difícils. Amb tot és una qüestió que també depèn de l'Esperit i de vegades té sortides
imprevisibles. Jo espero que no trigui gaire en despertar-nos.

Preguntes breus:

. Alguna afició?
Contemplar el mar. M'agraden els diferents colors, la mobilitat de l'aigua, el soroll de les ones...

. Un color preferit?

El vermell

. Una persona que admires?

Les meves quatre filles.

. Alguna recomanació musical?

Viure la música en directe.

. Un llibre o una pel·lícula que recordes especialment...

Un llibre que acabo de llegir,"Las cuatro mujeres de Dios, la puta, la bruja, la santa y la tonta". Una pel·lícula recent, "El hijo de la novia"

. La teva màxima ...

En cada rostre veure una imatge de Déu.

Agraïm sincerament la teva col·laboració Sefa. Gràcies i des d'aquí volem encoratjar-vos per continuar aquesta tasca de seguir lluitant pel reconeixament de les dones dins l'Església, ens agrada saber que hi ha grups molt diferents que busquem fins semblants. Endavant!