DOLORS BASSA, Secretària General de la UGT a les comarques gironines. Dolors Bassa és des de fa pocs dies la primera Secretaria General de la UGT a les comarques de Girona. És la primera vegada que una dona accedeix a aquest càrrec i ho volem destacar per partida doble, perquè des de sempre la Dolors ha estat especialment sensible a les qüestions de gènere i perquè és membre del Col·lectiu per a la Igualtat de Girona.Regidora de Torroella de Montgrí en aquesta legislatura per ERC, la seva feina la reparteix entre aquesta població del Baix Empordà i Girona. Mestra de formació, té dos fills. Què suposa per tu ser la màxima responsable de la UGT a Girona? En aquests moments ha representat tot un repte, mai cap dona havia accedit al màxim càrrec del sindicat i això m’ha fet molta il·lusió, però al mateix temps van ser els diferents sectors del sindicat que em van demanar que em presentés i que jo fos qui els representes com a conseqüència de la valoració del treball fet fins ara. Per tant representar la cohesió interna i el consens i que se’t reconeix-hi la tasca ja feta és quelcom que valoro molt. Vaig començar de delegada en una empresa i he anat treballant en el sindicat en diferent vessant el que ha fet que valori l’organització de manera molt general. Una de les qüestions que més has treballat durant els anys que portes al sindicat ha estat la conciliació laboral i familiar. Tu com t'ho arregles? Em sembla que com moltes de nosaltres,no hi ha recepta màgica, com puc. Bé, cal dir que al sindicat ha anat canviant molt en els darrers anys gràcies a les aportacions de força dones. Penso que temps enrera era molt més masclista. Quan jo vaig començar fa vuit anys hi havia la costum, per exemple, de reunir-se a la tarda i en el bar. Va ser el treball d’unes quantes persones que vam fer canviar els hàbits. Durant molt temps m’he imposat per exemple que els dimecres a la tarda-a part d’alguna excepcionalitat -me’n vaig a casa i així puc passar la tarda amb el meu fill, és estudiant de secundària i és el mateix horari que l’ IES, i el mateix els divendres a la tarda i tothom m’ho ha entès i respectat.(si és urgent i convé faig teletreball) Creus que les dones dubtem massa a l'hora de valorar determinades responsabilitats socials o polítiques? Que prioritzem les qüestions personals o familiars per damunt d'altres coses? Jo no diria massa, però sí que ens pesen els valors de les qüestions personals, tant les d’autoestima –seré capaç d’assumir-ho , com les de personalitat- m’omplirà? Seré feliç?.He parlat amb molt homes i em diuen que això no ho valoren tant,ells valoren altres aspectes. Crec que el famós sostre de vidre és una realitat Tothom està d'acord teòricament al nostre país amb la igualtat home-dona, però a l'hora de la veritat veus comportaments que encara sorprenen, com el repartiment de les tasques domèstiques, qui es fa càrrec dels fills o de les persones grans de la família. Què creus que falla perquè s'avanci tan lentament? Falla principalment l’educació, malgrat ens omplim la boca d’igualtat, de gestió de temps per tots i totes ,sovint a les cases, als llibres o al cinema es repeteixen rols de societat patriarcal. No només ha d’estar en el debat social i polític sinó que s’ha d’interioritzar i assumir-ho plenament. Cal més consciència i no baixar la guàrdia en cap moment. El teu temps lliure a què el dediques?A llegir; a enraonar, a riure i a sopar amb amigues; a viatjar. M’encanta fer escapades de caps de setmana amb amics a llocs nous, i a caminar o anar en bicicleta. Tinc la sort de viure en una població amb mar, muntanya riu, plana i puc fer moltes excursions “de passeig”, el que em permet relaxar-me amb un paisatge fantàstic. Quin és el darrer llibre que has llegit? Generalment en faig seguir més d’un :“Un món sense fi “ de Ken Follet , tot i que haig de dir que em va agradar més Els Pilars de la Terra i El món de les dones d’ Alain Touraine. I la darrera pel·lícula que has vist? La boda de Tuya , comèdia, la vaig veure el primer divendres de febrer a la sessió de cine-club de Torroella. Pel·lícula filmada a Mongòlia. Què t'agradaria canviar si depengués de tu? Ui encara que sembli tòpic moltes coses,les relacions humanes de poder, les situacions d’injustícia, la violència en totes les seves vessants .. I conservar? Les relacions personals satisfactòries,els bons moments, les il·lusions, les ganes d’emprendre nous projectes, el tarannà senzill i tranquil... Quina és la teva frase preferida? “Carpe diem” en el ben entès del viu i deixa viure gaudint al màxim cada moment. “De pressa i bé mai s’avingué”, aquesta la feia servir molt en la meva època de mestra i he intentat aplicar-me-la encara que sovint no és massa possible.