BLANCA ANDELIC,
Coordinadora del Pla interdepartamental d'immigració de la comarca del Pla de l'estany.

Blanca és una dona que viu a Catalunya des de fa més de 10 anys. Nascuda a Iugoslàvia, va abandonar el seu país quan es va adonar que la societat que ella coneixia i en la qual va créixer estava a punt de desaparèixer. Els últims 7 anys viu a Banyoles.
Pr. : Quina és la teva formació professional?
B.: Llicenciada en psicologia
Pr. :Com has viscut la transmissió dels valors de gènere a la teva formació?
B.: Estudiant psicologia t’acostumes a pensar més en les característiques que ens són comunes a tots els éssers humans o, al contrari, en aquelles que són ben específiques de cada individu. No hi ha lloc per discriminació de cap tipus.
Pr. : És igualitari accés al món del treball al teu país d’origen?
B.: En l’època en la qual jo hi vaig viure ho era molt més que aquí actualment. La incorporació de la dona al món laboral es va produir molt abans als països de l’Europa de l’Est. Les condicions de treball eren iguals per homes i dones, amb la consegüent obtenció de drets que les dones d’aquí aconseguirien comparativament més tard (baixa per maternitat, divorci, avortament...). Encara que la situació actual en el territori de l’ex Iugoslàvia és difícil, espero que no deixaran perdre les coses ja obtingudes.
Pr. : A què et dediques actualment, en què consisteix la teva feina?
B.: Coordino el Pla comarcal d’integració dels immigrants del Pla de l’Estany.
Pr. : Quines problemàtiques et trobes ?
B.: Coses molt diverses: des de l’habitatge fins a la formació de les dones immigrants, passant per la problemàtica escolar dels nens.
Pr.: Quines són les consultes o demandes més habituals que reps?
B.: Hi ha moltes demandes relacionades amb l’ensenyament, tant per part dels professionals que hi treballen, com per part de les famílies immigrants. També hi ha demandes que no podem respondre com, per exemple, trobar una feina o un pis.
Pr.: Participen per igual ambdós sexes?
B: Es pot dir que sí, però ho il·lustraré amb un exemple: fa poc vàrem organitzar un curs d’iniciació a Internet per immigrants; hi va haver 35 participants: 23 homes i 12 dones. Així que...
Pr.: Com s’afronta la immigració per part d’homes i dones ? Existeixen problemàtiques diferents ?
B.: Crec que sí. Els homes, com que en general treballen, estan molt més en contacte amb la societat autòctona, mentre que les dones, si no treballen, pateixen un aïllament, de vegades fins i tot dintre dels seus col·lectius.
Pr. : A les diferents cultures que coneixes, és dominant l’ordre patriarcal ?
B.: Crec que en general aquest ordre predomina en totes les cultures. Es fa més visible en certes cultures, i ens agrada pensar que està lligat amb un o dos continents o amb una determinada religió, però això són només els signes externs. De manera molt més sublim o més pèrfida, segons es miri, està present aquí i tot arreu.
Pr. : El binomi dona-immigrant, agreuja la situació d’aquest col·lectiu? En quin sentit ?
B.: Per una dona estrangera és més difícil trobar feina, trobar pis, guanyar suficient per mantenir-se ella i la seva família... Fins i tot a l’àmbit jurídic es lliga el seu estatus de resident/a amb el permís de residència del seu marit.
Pr.: De quina manera ens podem apropar al món i als problemes de les dones immigrants?
B.: Una bona manera de fer-ho és apropar-se a una de les entitats que treballen de manera voluntària amb aquests col·lectius, o participar en actes que organitzen tant les administracions públiques, com les associacions i entitats cíviques.
Pr.: Es vincula en moltes ocasions prostitució amb immigració i grups de màfies organitzades. Quines mesures es poden fer per evitar aquest esclavatge modern de la dona?
B.: La mesura més eficaç seria informar bé les persones als països d’origen i tractar d’evitar la formació de xarxes il·legals.
Pr.: La violència de gènere és el problema més greu d’aquest i de tots els temps. Per la teva experiència personal i professional, com es viu en d’altres cultures?
B.: Per desgracia, encara hi ha cultures on és tolerada, però per sort cada dia hi ha més persones que aixequen la seva veu en contra.
Pr.: Què ha representat per a tu viure i treballar a Catalunya?
B.: Seguir amb la meva vida "normal" en un altre país, formar part d’una altra societat, és una gran sort que no tothom la té. Pensar que pertanys a més d’una cultura, a més d’un país, enriqueix enormement la persona. Ha potenciat encara més la meva vocació internacional i cosmopolita.
Pr.: Compaginar família i amics amb la tasca professional no és fàcil. Has trobat una fórmula especial?
B.: El meu cas era una mica inusual. Jo no vaig tenir àvies ni cosines que m’ajudessin amb els meus fills. Així que durant anys buscava feines que em permetien estar el màxim de temps possible amb ells: ensenyava anglès, feia traduccions, donava classes de castellà als estrangers... I tot això compaginant-ho amb els horaris del meu marit. Quan van arribar a una edat que ja eren una mica més independents, vaig tornar a la meva vertadera vocació: dedicar-me a treballar en el camp social.
Pr.: Pel fet de ser dona, penses que se t'exigeix més a nivell social, professional o familiar?
B.: Crec que sí, que la idea de la "súper-women" està a l’ordre del dia, com si ens volguessin dir: demanàveu independència, a veure com us espavileu ara amb tantes “obligacions”.
Pr.: Als mitjans de comunicació domina una ètica i una estètica masclista?
B.: La televisió, amb l’impacte desproporcionat que té, és un bon exemple: quants anuncis, quants concursos o altres programes de televisió utilitzen les imatges de les dones, encara que no tenen res a veure amb el producte que anuncien o del qual parlen en el programa? De vegades em sento indignada de la imatge de la dona que es desprèn d’aquest tipus de programes.
Pr.: Què opines de la «invisibilitat de la dona» ?
B.: Per sort, cada dia estem més visibles en tots els camps, i no sé si sóc molt optimista, però crec que això anirà augmentant. Hi ha formes diferents de ser «invisible». Tornant al fenomen de la immigració, em sembla que ara són les dones marroquines les que experimenten la «invisibilitat»: l’opinió que s'ha format sobre el col·lectiu marroquí està basada exclusivament sobre els homes d’aquest país. A nivell públic, encara no s’ha pogut formar cap opinió sobre les dones, tret dels tòpics (bàsicament negatius), sobretot perquè la seva presència a Catalunya és més recent i mai ha estat molt massiva.
Pr.: Estem assistint a una onada de conservadurisme governamental i també social. Com afecta això a les conquestes de l’alliberament de la dona ?
B.: Si la societat, amb el nivell de sensibilització i de capacitat crítica que actualment té, s’adorm, es pot provocar un gran retrocés en tot el camp social, perquè ens estan «colant» un discurs reaccionari, amb l’excusa de fer una societat «moderna». Però crec que la societat moderna només pot ser oberta, tolerant, igualitària i flexible. I segur que els que governen actualment no tenen en la ment una societat així.
Pr.: Digue'ns una persona que admires i per què?
B.: Admiro moltes dones, tant alguna filòsofa o escriptora pel seu talant crític i independència intel·lectual, com una dona africana que, dins de l’espai que li deixen la tradició de la seva cultura i la incomprensió de la nostra, lluita per tenir la seva dignitat com a dona i ressalta la seva feminitat d’una altra manera.
Pr.: I de música, ens vols fer alguna recomanació?
B.: Les grans dames del jazz: Ella Fitzgerald, Sarah Vaughn, Nina Simone... La música que mai passa de moda.
Pr.: Un llibre o una pel·lícula que recordes especialment...
B.: Dos llibres: un clàssic, “Memòries d’Adrià” de Marguerite Yourcenar, i un de nou i fresc “Qué bien besaba Judas” de la autora grega Maria Papazanasopulu.
Pr.: La teva màxima...
B.: ”Per aspera ad astra” ("Malgrat les dificultats, cap a les estrelles")