NÚRIA ESPONELLÀ ,
La Núria és poetessa, escriptora, filòloga, mestra i professora de llengua. La seva literatura ens acosta a una dona polifacètica, amb una gran sensibilitat humana i social.

1. Pr.: Quina ha estat la teva trajectòria professional fins ara?
M’he dedicat dinou anys a l’ensenyament de manera exclusiva, tot i que ja escrivia des de l’adolescència. Actualment la meva feina gira a l’entorn de l’escriptura. També continuo molt vinculada al món pedagògic; això em permet moure’m per ambients molt diversos, col·laborar amb entitats educatives, associacions culturals i determinats mitjans de comunicació.
Pr.: Amb quina faceta professional has gaudit més?
La veritat és que he gaudit i he patit una mica amb totes les feines, encara que sempre procuro expressar-me tal com sóc i això em fa sentir bé. En tot cas, si he d’escollir una faceta és la d’escriptora i comunicadora; m’encanta estar amb gent que té ganes d’intercanviar coneixements i d’aprendre, sobretot si són persones senzilles.
Pr.: Què reflecteix de tu mateixa la teva poesia?
Suposo que cada poema forma part d’un recorregut, un viatge iniciàtic cap al fons de mi mateixa i, al mateix temps, un reconeixement a la vida, a la natura i a la innocència que podem rescatar del nostre interior. La poesia no és només una forma d’entendre el món sinó una manera de viure.
2. Pr.: De les teves novel·les, tens alguna preferència especial per alguna d’elles?
Cada novel·la és el resultat d’un engendrament; tots els fills són fills i no m’agrada destacar-ne cap per damunt d’un altre; ara bé, les primeres obres publicades sempre fan una il·lusió especial i, en aquest sentit, sento molt d’afecte per al poemari “Un vent, una mar” i la novel·la “Gran Cafè”. També hi ha obres que han suposat una implicació enorme, com “La Travessia” .
3. Pr.: La literatura es pot considerar una eina de transformació social ?
Ho és sempre que es construeix sobre el compromís social.
4. Pr.: Com valores l’aportació femenina al món actual de la literatura?
En l’actualitat hi ha un nombre molt significatiu de dones escriptores i, sobretot, de dones lectores. Algunes escriptores han tingut i continuen tenint un paper important en la defensa dels drets de la dona. A més, la majoria de dones que escrivim oferim una visió diferent del món que també és molt necessària.
5. Pr.: Encara hi ha dones escriptores que s’amaguen darrera d’un pseudònim?
En tot cas, hi ha escriptores conegudes que adopten un pseudònim quan escriuen algun llibre que no consideren literari o que transgrediria la pròpia imatge o la privacitat de la seva vida.
6. Pr.: Com has viscut la transmissió dels valors de gènere en la teva formació?
He viscut canvis importants, sobretot en la família i en la societat. Les dones de la meva generació ens hem trobat amb una herència feminista que aparentment havia trencat amb vells patrons, però la realitat és molt complexa i la vida laboral i familiar continuen essent quasi incompatibles. Jo he hagut de lluitar bastant per fer-me respectar com a dona-que-escriu en el meu entorn més proper. El repte actual és assumir les responsabilitats en parella i anar canviant la societat perquè sigui més equilibrada. En el fons, però, cada dona ha de trobar el seu jo interior, trobar sentit en ella mateixa per poder compartir la seva plenitud amb l’home.
7. Pr.: Amb quines realitats, respecte als valors de gènere, t’has trobat fent de mestra o de professora?
Jo he tingut bons companys de feina i, en general, puc parlar de relacions força correctes. També és veritat que hi sol haver més homes que ocupen el càrrec de director, mentre que les dones preferim les tasques de coordinació; parlo per mi, que durant molts anys vaig assumir la feina de cap d’estudis.
Pr.: Es té prou en compte en el món educatiu actual l’educació igualitària entre noies i nois?
Crec que es procura, però no sempre s’aconsegueix, perquè hi ha noies i nois educats en un ambient familiar i social discriminatori, que reprodueixen vells patrons. A més, el professorat també té els seus tics inconscients.
8. Pr.: En el món laboral literari, es viu la discrimina-ció homes/dones? Quins aspectes són significatius?
La diferència és subtil però bastant evident. A nivell acadèmic, costa molt més que reconeguin una escriptora que un escriptor.
9. Pr.: A què et dediques actualment , en què consisteix el dia a dia de la teva feina?
Jo sóc diürna; em llevo molt d’hora, entre sis i dos quarts de set del matí, esmorzo bé, faig una mica d’exercici físic a l’exterior i una meditació per harmonitzar la ment. Després em poso a escriure durant quatre o cinc hores. Cap al migdia m’escapo a caminar sola o acompanyada. Normalment reservo la tarda per a les activitats socials, xerrades, visites a escoles, presons, cursets i tallers i també per llegir i practicar Reiky. A més, formo part d’un grup de meditació.
10. Pr.: Ets nascuda a Celrà i empordanesa d’adopció, com veus el fenomen de la immigració en les terres gironines i catalanes en general.
És una realitat que hem d’acceptar; la immigració no posa en perill els valors socials, ben al contrari, el problema és que aquí ja hi havia crisi de valors. El que cal és recordar bé drets i deures; però si no sabem rebre els que arriben no podem demanar-los que s’integrin. Crec que els hem d’acollir amb certes mesures de garantia. Em preocupa que les ciutats i poblacions creixin fins a límits insostenibles. No m’entusiasmen gens els discursos polítics que parlen de percentatges de creixement. Créixer, cap a on i de quina manera?.
11. Pr.: Com s’afronta la immigració per part d’homes i dones?, existeixen problemàtiques diferents?
Sens dubte que sí. La qüestió és universal però la situació de les dones i els homes canvia segons les diferents cultures; en molts casos, les dones immigrants arriben en inferioritat de condicions perquè depenen dels marits.
12. Pr.: El binomi dona-immigrant agreuja la situació d’aquest col·lectiu? En quin sentit?
Evidentment. Influeix en aquest greuge la dependència econòmica del marit i el fet que normalment sigui ella la qui s’encarrega del creixement o, fins i tot, de l’educació dels fills.
13. Pr.: Quina és «la travessia» més dura que ha d’afrontar una dona a la vida ?
Conèixe’s, valorar-se ella mateixa afermant el jo interior, no convertir-se en mare sobreprotectora i aconseguir un mitjà de vida propi. És l’única manera de no caure en trampes com la maternitat no desitjada, el maltractament o la depressió.
14. Pr.: De quina manera ens podem apropar al món i als problemes de les dones immigrants?
Obrint-nos a elles, saludant-les des del primer dia, convidant-les a compartir i escoltant-les.
15. Pr.: Es vincula en moltes ocasions prostitució amb immigració i grups de màfies organitzades. Quines mesures es poden fer per evitar aquest esclavatge modern de la dona?
La justícia hauria d’actuar amb més fermesa, però el camí és l’educació; hem d’unir-nos per reclamar que es doni més informació en els països d’origen i perquè les dones d’aquests països tinguin les mateixes oportunitats que nosaltres.
16. Pr.: La violència de gènere és el problema més greu d’aquest i de tots els temps. És possible trobar camins per la seva eradicació?
Malauradament és un tema difícil, perquè costa molt canviar de patrons. No hi ha receptes i l’exercici de la justícia sempre queda limitat. Crec que la crisi que viuen moltes parelles reflecteix la desorientació i desestructuració familiar que vivim i sobretot la pèrdua de sentit que pateixen moltes persones. Hauríem de recuperar el respecte i el sentit d’estimació per la vida. I em temo que la violència gratuïta en què s’eduquen els joves no pot ajudar-hi gaire.
17. Pr.: Compaginar família i amics amb la tasca professional no és fàcil. Has trobat una fórmula especial?
No tinc cap fórmula, ho faig com puc.
18. Pr.: Pel fet de ser dona, penses que se t'exigeix més a nivell social, professional o familiar?
Segurament sí
19. Pr.: Als mitjans de comunicació domina una ètica i una estètica masclista?
En general, tots els mass-media funcionen de manera agressiva i sensacionalista. Hi ha pocs telenotícies, per exemple, que incorporin continguts socials positius o que facin un tractament més profund i contrastat de les notícies.
20. Pr.: Què opines de la «invisibilitat de la dona» ?
Les dones tenim una gran força quan ens unim i hem de saber aprofitar-la.
Pr.: Quins temes afecten actualment les conquestes de l’alliberament de la dona ?
Bàsicament la conciliació de la vida familiar i professional i també la manca de consciència que tenim del nostre poder de transformació.
21. Pr.: Digues una imatge que t’emocioni
Els ulls d’un nen.
22. Pr.: Digue'ns una persona que admires i per què?
El meu marit, pel seu sentit de l’humor i la seva espontaneïtat.
23. Pr.: I de música, ens vols fer alguna recomanació?
Les nanes índies són extraordinàries. Per ballar: son cubano.
24. Pr.: Un llibre o una pel·lícula que recordis especialment...
“El amor en los tiempos del cólera” de García Márquez i la pel·lícula “Agua” de Deepa Mehta.
25. Pr.: La teva màxima...
Qui persevera triomfa