Izabella Rohlfs, metgessa i coordinadora del Grup de Recerca en Gènere i Salut.

Izabella Rohlfs és metgessa, procedeix de Bello Horizonte, Brasil, fa sis anys que viu a Girona. Desenvolupa tasques de sensibilització i coordinació promocionant la igualtat i la coresponsabilitat a diferents nivells ciutadans. Forma part del Grup de Recerca en Gènere i Salut (GREGIS) de la Universitat de Girona (UdG).

Pr.: Quina ha estat la teva formació professional?

IR: Sóc metgessa, vaig anar a la universitat a Brasil, vaig fer l'especialitat en Ginecologia i Obstetrícia. Fa catorze anys que vaig venir a Catalunya i aquí vaig descobrir la meva vocació investigadora. Vaig fer el doctorat en Salut Pública i Epidemiologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Pr.: A què et dediques actualment, en què consisteix la teva feina?

IR: Em dedico principalment a la recerca epidemiològica i a la docència. Treballo com a epidemiòloga al Servei de Cardiologia del Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, fent recerca en epidemiologia cardiovascular i donant assessorament als projectes d’aquest servei. Per altra banda faig molta formació, impartint cursos, màsters i doctorats sobre les desigualtats socials a la salut, principalment les diferències i desigualtats segons gènere. Sóc professora associada a la UdG i coordino el GREGIS, on portem projectes de recerca relacionats amb la perspectiva de gènere a la salut.

Pr.: Com has viscut la transmissió dels valors de gènere a la teva formació?

IR: La medicina, com la majoria de les ciències, és androcèntrica (l’home com a centre) i transmet aquest valor de dominació masculina en tot moment. Penseu que el model o patró, per estudiar el procés salut-malaltia, és un home blanc (anglosaxó) d’edat mitjana i complexió forta. Moltes vegades les dones i les seves particularitats i diferències han estat i sovint segueixen estant invisibles. Per altra banda, la pròpia dinàmica de poder i jerarquització a les ciències mèdiques és fruit d’una concepció masculina del món.

Pr.: L’increment de les dones en un àmbit professional com la Medicina, pot significar un canvi del model-tipus masculí?

IR: Esperem que sí, tot i que no és una garantia. Mentre la socialització i l’aprenentatge no canviï els patrons, humanitzant-los i visibilitzant les diferències i desigualtats entre dones i homes, diferents classes socials, ètniques o culturals, el perill és que es pugui seguir repetint l’après. La formació inicial a la universitat tant com la continuada són imprescindibles, i també l’obertura del ventall de possibilitats i oportunitats perquè les dones estiguin en el lloc de decisió serà el pas decisiu per un canvi de mentalitat i una altra manera de fer les coses.

Pr.: Salut i gènere tenen algun tipus de relació?

IR: Per descomptat! Hem de posar sobre la taula les diferències biològiques entre dones i homes, que -ja he comentat- han estat invisibilitzades i obviades. També hem de posar en evidència que les construccions socials que determinen el gènere tenen una important repercussió a la nostra salut. La divisió sexual dels treballs, els estereotips de feminitat i els rols transmesos en la socialització tenen un impacte evident en la manera en què dones i homes tenen salut o emmalalteixen.

Pr.: Hi ha malalties més freqüents en les dones? A què ho atribueixes?

Sí, per exemple tots els dolors, malalties osteoarticulars, les migranyes, les anèmies, els trastorns de les tiroides i els restrenyiments, d’entre d’altres. Són el fruit, per un costat, d’una biologia i fisiologia diferent de la dels homes i, per l’altre, per la manera com vivim i pels rols que la societat ens atorga. Cal dir que moltes d’aquestes malalties no se’ns diagnostiquen correctament perquè són invisibilitzades a l’aplicar el patró androcèntric als processos diagnòstics que moltes vegades produeix el que anomenen el biaix de gènere.

Pr.: Com es pot compaginar vida professional, familar, social i personal sense ser una superwoman? Aquesta sobrecàrrega té conseqüències importants per la salut?

IR: Doncs el que la societat demana, ara per ara, és una dona “tot terreny” que ha d’estar constantment provant la seva vàlua i lluitant per conciliar tot això. Per conciliar sovint s’han de fer malabarismes que moltes vegades passen factura en la salut.

Pr.: L’esperança de vida d’homes i dones és diferent. Quins condicionants intervenen?

IR: Les dones vivim més anys, no obstant tenim més problemes crònics de salut al llarg de les nostres vides. Seria absurd negar que hi ha un component biològic a la major esperança de vida de les dones, tot i que el difícil és quantificar en anys aquest component. Després hi ha diversos condicionals socials: l’autoobservació i cura, els comportaments més saludables, la manera com vivim l’afectivitat. Però ara les octogenàries estan vivint el resultat d’una vida molt diferent de la que tenim nosaltres i la meva impressió és que una part important de la major esperança de vida que tenim, la perdrem en conseqüència de la vida i societat que ens ha tocat viure. Aquesta mateixa sobrecàrrega que hem parlat abans o la incorporació massiva de les dones a hàbits de vida no saludables, com el tabac o la conducció temerària, faran que probablement disminueixi en el futur els nostres anys de vida.

Pr.: Quines propostes són recomanables per millorar les condicions de salut física i d’equilibri intern de la dones?

IR: Per mi una de les coses importants és saber dir que no. Que prou! Que no puc!... sense que arribi a dir: no puc més! També tenir cura i temps pel nostre món intel·lectual i afectiu.

Pr.: L’educació o la dinàmica social i familiar no “permeten” la dona gaudir de l’oci o del seu propi temps. Quina influència té aquest fet?

IR: Va lligada a la pregunta anterior; el temps per una mateixa és un dret que tenim i que, si som conscients, més fàcil o difícilment anirem fent veure que és imprescindible per la nostra salut i la salut de tota la societat. Hi ha estudis que demostren que a major insatisfacció amb l’ús del temps o la manca de temps per un mateix, empitjora l’estat de salut.

Pr.: Què és GREGIS?

IR: És un grup de recerca que forma part d’una xarxa estatal que es diu RISG (Red de Investigación en Salud y Género). Forma part d’una iniciativa del Ministerio de Sanidad que a través del Instituto Carlos III, financia grups que portin projectes de recerca en camps comuns, en el nostre cas, el gènere. El RISG està composat per sis grups de tot l’estat espanyol i el ventall de recerca és molt ampli: la mobilitat diferencial entre dones i homes, els treballs i la salut, immigració, violència, les patologies cardiovasculars, entre altres. Per nosaltres és una oportunitat d’incloure els treballs fets a Girona en un circuit estatal reconegut.

Pr.: Què et va representar treballar en el projecte europeu «Ciutat & Igualtat » impulsat des de l’Ajuntament de Girona?

IR: Per a mi va ser una experiència molt rica i gratificant. Personalment vaig tenir l'oportunitat de conèixer moltes persones, iniciatives, grups i associacions que des d’àmbits molt diversos estan treballant per una societat més justa. També m’ha servit per veure que encara queda molt camí a fer i que fa falta una consciència crítica ciutadana perquè les qüestions de gènere deixin de ser temes de dones i que totes les instàncies ciutadanes i polítiques s’hi impliquin.

Pr.: Quina ha de ser la implicació de la ciutadania per abordar la convivència amb mirada de gènere?

IR: Pensar que un món desigual no és dolent només per les dones, sinó que si visquéssim en una societat més justa, tothom hi sortiria guanyant. També tenir clar que encara queda molt per fer i que les accions cap a l’equitat encara són totalment insuficients i lentes.

Pr.: Pel fet de ser dona, penses que se t'exigeix més a nivell social, professional o familiar?

IR: Jo hi afegiria dona estrangera; tot i que em consideri mig catalana i gironina jo no escapo del sostre de vidre...

Pr.: Digue'ns una persona que admires i per què?

IR: Les dones i els homes anònims que porten la ideologia per un món millor a accions en la seva vida diària.

Pr.: I de música, ens vols fer alguna recomanació?

IR: Doncs de sempre Caetano Veloso i Bebel Gilberto. Recentment he descobert un disc d’un tipus molt interessant per la seva joventut i per com interpreta el jazz, és en Jamie Cullum.

Pr.:. Un llibre o una pel·lícula que recordes especialment...

IR: Sí, Memorias de Adriano de Margueritte Yourcenar

Pr.: Quelcom que et desperti tendresa...

IR: Una persona dormint.

Pr.: La teva màxima...

IR: Estic intentant que me'n vingui alguna al cap i no em surt. Per dir-te la veritat és que no sóc gaire de receptes fetes... només les de cuina.