MARTA SELVA Presidenta de l’Institut Català de la Dona. militant activista feminista, compromesa per la causa de la igualtat, vinculada al món de la docència com a professora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, cofundadora de la cooperativa de Drac Màgic, ha estat nomenada recentment presidenta de l’Institut Català de la Dona. Pr.: És una qualitat imprescindible tenir sensibilitat social per afrontar aquesta responsabilitat? MS: No m’imagino que pugui ser d’una altra manera. Pr.: Quin nou aire tindrà a partir d’ara l’ICD ? MS: L‘aire que tingui el nou ICD serà el resultat d’una nova manera d’entendre el compromís amb les necessitats, desitjos, aspiracions i sabers de les dones, cosa que per a nosaltres és inajornable. Pr.: Sovint s'ha dit que "la política és un món d'homes". Creus que aquesta dita respon a la realitat actual? MS: Sembla, segons tots els indicadors, que aquesta és la realitat dominant. El que hauria de ser és una altra cosa, perquè la política com a lloc on es debat la cosa pública ens toca a tots i a totes. Pr.: Des de la teva responsabilitat política a l’ICD, quines accions són prioritàries per equilibrar els valors de gènere? En quins aspectes cal treballar o incidir més? MS: En primer lloc, penso que és fonamental fer una decidida aposta per la transversalitat, perquè és el que permet actuar de manera més adequada, per tal d’intervenir sobre les desigualtats. La transversalitat permet dissenyar estratègies que contemplin el caràcter complex de la situació de les dones a Catalunya. Pr.: Quines són les consultes o demandes més habituals que estàs rebent? Participen per igual ambdós sexes? MS: Majoritàriament, són demandes fetes per dones. Pr.: Cal impulsar des de l’ICD un nou Pla d’Acció per a la Igualtat d’Oportunitats? MS: És imprescindible fixar les línies estratègiques i estructurals que permetin, en el decurs de l’actual legislatura, definir les actuacions transversals en els plans de Govern. Pr.: Com tenim el món associatiu de les dones? MS: El nostre teixit associatiu és un dels més grans de Catalunya. Cal, però, reforçar-lo a partir d’un reconeixement que li permeti desenvolupar-se, i així superar el massa sovint punt d’asfíxia per excés de responsabilitats que s’autoimposen. Pr.: Una part de la teva vida professional està vinculada al món del cinema i de la docència. Des d’aquesta perspectiva, com veus la situació de les dones en la societat actual? MS: Les dones joves que estan en aquests moments estudiant tenen una força i una molt intel·ligent manera de veure’s i de veure el món. Han sabut, pel fet de créixer amb molta més confiança en elles mateixes que nosaltres, posar en el centre els seus desitjos sense cap complex. Serà sonada la seva maduresa, faran canviar, amb l’acció positiva, moltes coses. N’estic segura. Pr.: Com afronta el cinema d’avui la transmissió dels valors de gènere? MS: Amb moltes contradiccions. El cinema industrial segueix insistint en uns models i arquetips totalment anacrònics i girats d’esquena a les transformacions que viuen les dones i els homes, però que encara tenen molt de ressò en el nostre imaginari. El cinema independent, de naturalesa més valenta, s’està atrevint, de la mà de realitzadores joves i grans, i també de realitzadors, a buscar nous referents que resultin més representatius dels canvis que estem vivint. Pr.: En els mitjans de comunicació domina una ètica i una estètica masclista? Com tenim la publicitat sexista? MS: Cal realitzar, des de tots els àmbits de la societat, una severa crítica a les recurrències sexistes dels missatges publicitaris. Pr.: La normativa actual sobre publicitat garanteix un tractament equilibrat dels valors de gènere? MS: Hi ha encara molts forats per on poden colar-se missatges discriminatoris i sexistes. Pr.: Què opines de la «invisibilitat de la dona»? MS: Que és insostenible per al conjunt de la societat, ja que se li nega la possibilitat de veure’s reflectida de forma plural, des de la diferència i des de la complexitat real. Pr.: Estem immersos en una onada de conservadorisme governamental i també social. Suposa això un retrocés en les conquestes de l’alliberament de la dona ? MS: Suposa un intent perillós d’involucionisme que té conseqüències clares pel que fa a les dones. Conseqüències que porten a reforçar la nostra dependència, invisibilitat i discriminació. Pr.: Pel fet de ser dona, penses que se t'exigeix més ? MS: Entenc que se m’exigeix. En el meu cas no ho sé, de veritat, si més que a qualsevol altra persona. Pr.: Què poden aportar les dones a la cultura de la pau? MS: Precisament això, una pràctica de la cultura de la pau diària, fruit d’un continu treball de mediació entre l’entorn i la vida familiar, entre el treball i la vida personal, entre les aspiracions personals i el benestar dels i de les que amb nosaltres conviuen. Tots ells són, com sabem, escenaris de conflictes que gestionem i defensem que es resolguin des de la corresponsabilitat, la convivència, l’empatia i la mediació. El que passa és que la cultura de pau, els gestos conciliadors, no són prou mediàtics per ser transmesos o per ser tractats en una portada d’informatiu i, per tant, queden ocults en els silencis. L’escena de representació informativa prefereix referir el moment agut del conflicte per sobre del procés de pau. Pr.: De quina manera ens podem apropar al món i als problemes de les dones immigrants? MS: Des de l’únic lloc possible: reconeixent els seus desitjos, necessitats i conflictes. Pr.: Estem assistint a un agreujament de la prostitució. Espanya serà el bordell d’Europa? MS: El tema del treball sexual té moltes cares i exigeix una reflexió que ens porti a les arrels de la qüestió que normalment no anomenem. En primer lloc, hem de tenir en compte que no tot és treball forçat, i en segon, hi ha el tema de les màfies que cal desarticular. Enmig, hi ha milers de situacions particulars que cal facilitar que es puguin expressar específicament. Crec que s’ha d’obrir la porta a aquesta qüestió, perquè un cop oberta i després que hi entri l’aire i la llum, veurem com molts dels nostres prejudicis sobre aquest tema cauen a terra i es fan miques, i, aleshores, les polítiques que s’apliquin seran més eficaces. Pr.: La violència de gènere és el problema més greu d’aquest i de tots els temps. És possible trobar camins per la seva eradicació? MS: Els camins són encara avui un dels grans interrogants que tenim davant. Sobretot pel que fa a la sensibilització social, la prevenció i la detecció precoç. Està clar que el que s’ha fet fins ara, si bé s'ha començat a generar un rebuig més contundent, encara no ha aconseguit el seu objectiu, que és el d’arribar a la tolerància social zero amb la violència. En el pla d’atenció a les dones que pateixen la violència, cal que s’accentuï l'eficàcia mitjançant una millor coordinació dels agents que hi intervenen, a la vegada que s’esmercin més recursos monetaris i personals perquè les atencions siguin més eficaces. Pr.: Què opines de l’experiència que s’està portant a terme a Girona en relació a la lluita contra la violència de gènere? MS: L’existència d’una bona coordinació entre els agents que hi intervenen fan d’aquest circuït un bon exemple de com s’han de fer les coses.