M. TERESA SESERAS I VICENS,
Advocada i actual defensora del ciutadà de Girona.

P.: Explica'ns breument com és un dia de cada dia a la teva feina.

M.T.: Un dia de cada dia per a mi és, com per a tantes altres dones, compaginar la feina de casa - poca i "mal feta" ja que el temps no dóna per més i tinc la sort que a casa, o bé compartim o bé cadascú és conscient que s'ha d'espavilar -, amb la feina a fora, al despatx i a l'Oficina de la Defensora del Ciutadà, que en tots dos casos és força i intento fer-la ben feta. I sempre surt alguna altra feina si tenim ganes de col·laborar o participar amb iniciatives d'altra gent amb la que compartim afinitats o objectius.

P.: Sovint sentim a dir que la política és un "món d'homes", creus que aquesta afirmació encara respon a la realitat actual?

M.T.: La presència de dones a la política s'ha anat incrementant els últims anys, però encara és poca la presència de la dona en llocs rellevants de poder i presa de decisió, per tant, encara falta molt per arribar a una democràcia paritària. No sóc massa partidària de les "quotes", però si no hi ha més remei, per ara, s'ha d'aprofitar.
Segons un estudi recent, en l'àmbit municipal que és en el que jo em moc, destaca especialment la poca presència femenina. Hi ha un 6'9 % de dones alcaldesses, després del recent nomenament de l'alcaldessa de Girona i l'alcaldessa de Lloret de Mar, que de cop ha fet pujar el percentatge.

P.: Quins aspectes podem aportar les dones en el terreny de la política? Es pot parlar d'un estil de fer política diferent segons el sexe?

M.T.: No ho tinc massa clar, hi ha qui cita en pro de les dones major sensibilitat i major intuïció, és possible, però del que estic segura és que les dones podem aportar molt en el terreny de la política, perquè les que s'hi incorporen ho fan molt convençudes i estan molt preparades, ja que d'altra manera no hi arribarien.

P.: Quines són les consultes o demandes més habituals que tu reps? Participen per igual ambdós sexes?

M.T.: Al despatx, i en relació a la matèria que més em dedico, que és el dret de família, tot i que no discrimino als clients, atenc moltes més visites i porto molts més casos de dones.
A l'Oficina de la Defensora del Ciutadà, les consultes, demandes i queixes son molt diverses i afecten a diferents àrees de l'Ajuntament, i pel que fa a la iniciativa, segons es desprèn de la memòria del 2001, la dona ha pres la iniciativa en un 20 % i l'home en un 50%.

P.: Pel fet de ser dona, penses que se t'exigeix més?

M.T.: Tot i que en el terreny de les formes, ésser dona pot arribar a ser un avantatge que ben interpretat es pot aprofitar, en el fons, quan se'ns ha de valorar per accedir a una feina, a un càrrec públic o privat crec que se'ns exigeix molt més.
Amb les mateixes qualitats i titulacions ens costa, encara ara, més que als homes arribar als mateixos llocs, aquesta és una realitat per la qual ens cal lluitar.

P.: Compaginar família i amics amb la tasca professional no sempre resulta fàcil. Hi ha alguna fórmula?

M.T.: La única fórmula positiva seria que el dia tingués 48 hores o que el cap de setmana fos molt més llarg, i que fóssim capaces de destinar-ne la meitat a la família, als amics i a nosaltres mateixes.
La fórmula negativa seria fer renúncies, en aquest cas caldria no equivocar-nos amb allò a que renunciem.
El més important, com amb tot, és trobar l'equilibri.

P.: Consideres que encara s'ha de treballar en el tema de la igualtat entre homes i dones? En quins aspectes?

M.T: Sí. Fins que no sigui un fet que "a iguals mèrits iguals oportunitats" cal treballar per la igualtat, tant en l'àmbit públic com en el privat.

Voldríem conéixer una mica més de la teva persona, sovint els càrrecs ens en dificulten el coneixement. Explican's coses de tu ...
· Tens alguna "afició"?

Una, molt especialment: El teatre, no només com a públic, sinó participant. Ho faig amb el Grup de teatre de Roses, encara que m'hi dedico molt menys del que m'agradaria. Recordo haver fet Els Pastorets durant molts anys, "Quan la radio parlava de Franco", de Benet i Jornet, "La Senyora de Sade", de Yukio Mishima, "Invitació al Somni", sobre textos de Garcia Lorca, etc.

· Tens algun color preferit?

El lila, i no ho dic per oportunisme ni per un tic feminista incontrolable, sinó perquè sempre m'ha agradat.

· Digue'ns una persona que admires i per què?

Admiro la gent per les seves qualitats, no sóc gens mitòmana i se'm fa difícil citar persones concretes. Admirava molt la meva mare.

· I de música, ens vols fer alguna recomanació?

Em sap greu, però tinc molt mal oïde i estic poc posada en el món de la música, només gràcies a les meves filles, joves, em mantinc una mica al dia, però sincerament, em quedo amb Brassens, Brel, Maria del Mar Bonet, Edith Piaff, Léo Ferré, Paco Ibañez, Sting i similars.

· Un llibre o una pel·lícula que recordes especialment...

Quan t'ho demanen i si ets espontània, just en aquest moment, no en recordes cap. Citaré "Te deix, amor, la mar com a penyora", de Carme Riera i "Cau de Llunes", un llibre de poesies de Mª Mercè Marçal. i així de passada la recordem.
I una pel·lícula que recordo especialment és "La Lista de Shindler" perquè em va agradar molt i perquè em serveix per dir que sóc de les persones que crec important tenir memòria històrica, els fets no s'han d'oblidar, cal recordar per no caure en els errors comesos.

· La teva màxima...

Actuar en la llibertat, amb solidaritat, i fomentar la participació per sobre de la col·laboració.

Moltes gràcies M. Teresa, t'agraïm sincerament l'esforç que has fet ja que t'ho hem demanat amb molt poc temps. Gràcies i endavant!